dijous, 11 d’agost de 2011

"EL BANY" per Joan Vinyoli

Vinyoli ens fa confidents d'un bany deliciós...


A l'aigua ens abracem: té el pubis
escarolat, la gropa sumptuosa,
que en jo tocar-la es fa més plena encara.
M'hi encavalco.
Fuig.
Entrecuixem. L'agafo
pels flancs, amb besos l'asfixio.
Fuig
un altre cop, però ja llangorosa,
flonja i ardent.
Així que surt del bany,
regalimosa, les agulles d'aigua
li queden pel cos evaporant-se
són crits d'amor.
Aleshores parlem
amb ajut de metàfores. Com dir si no
l'excés d'aire calent que abrusa el pit,
el segament de cames i genolls,
el cor que se'm desboca quan la miro
dreta o jaient.
T'adoro
fins l'esquelet.
                          Joan Vinyoli

4 comentaris:

  1. Fantàstic! No li coneixia aquesta vessant sensual al Vinyoli, crec que em queda molt per descobrir-li ;-)

    ResponElimina
  2. No és un poema gaire conegut. Jo el trobo deliciós. Estic contenta de la teva visita i de que t'agradi!

    ResponElimina
  3. Un poema suggeridor d'un dels meus poetes favorits. Gran blog! Tornarem!

    ResponElimina
  4. Gracies, Veí. M'agraden las visites. Torneu aviat!

    ResponElimina