Nostàlgia, enyor, malenconia...els records son dolços i, alhora, punyents com les espines en una rosa. Aquí podeu sentir el poema musicat per Quim Xena
Torna l’enyorament d’aquella terra
de pomeres i prats,
oliveres als flancs de blanes comes
i d’altes claredats
en la blancor del cim. La cançó dolça
del curs lent de la Tet
i l’argentina veu de la campana
venint de Codalet...
Oh terra de Conflent, com vares prendre’m!
D’un meu amor bressol,
fet de perfum tenaç dels teus camps pulcres
i del benigne sol
que savi va pintant les teves gràcies
amb un pinzell tan fi.
Fet de cançó de riu i d’hores calmes
per un ample camí...
Torna l’enyorament... Amb passa lenta
m’endinso pel record
tan dolç i tan punyent com una rosa
que em reposés al cor.
I veig a dintre meu altra vegada
aquell rostre estimat,
i et veig a tu, país, com un bell somni
perdut en ser abastat.
Rosa Leveroni
"Presència i Record"
cada cop m'agrada mes la Rosa Leveroni..
ResponEliminabon dia, Gloria
Te unes poesies precioses. A mi també m'agrada molt.
EliminaBona nit, Sargantaneta!
Sí, però és una enyorança que no fa mal, que et retorna el paisatge i el reviu. Jo també tinc ganes de tornar-hi ;-)
ResponEliminaL'enyor és agredolç, tot i que sembla que no és solament el meravellós paisatge el que ella enyora.
EliminaDesitjo que tu hi pugis tornar aviat!