dijous, 25 d’agost de 2011

"ELEGIA DE CONFLENT" de Rosa Leveroni

Nostàlgia, enyor, malenconia...els records son dolços i, alhora, punyents com les espines en una rosa.  Aquí podeu sentir el poema musicat per Quim Xena



Torna l’enyorament d’aquella terra
de pomeres i prats,
oliveres als flancs de blanes comes
i d’altes claredats
en la blancor del cim. La cançó dolça
del curs lent de la Tet
i l’argentina veu de la campana
venint de Codalet...
Oh terra de Conflent, com vares prendre’m!
D’un meu amor bressol,
fet de perfum tenaç dels teus camps pulcres
i del benigne sol
que savi va pintant les teves gràcies
amb un pinzell tan fi.
Fet de cançó de riu i d’hores calmes
per un ample camí...
Torna l’enyorament... Amb passa lenta
m’endinso pel record
tan dolç i tan punyent com una rosa
que em reposés al cor.
I veig a dintre meu altra vegada
aquell rostre estimat,
i et veig a tu, país, com un bell somni
perdut en ser abastat.

                             Rosa Leveroni
                             "Presència i Record"

4 comentaris:

  1. cada cop m'agrada mes la Rosa Leveroni..
    bon dia, Gloria

    ResponElimina
    Respostes
    1. Te unes poesies precioses. A mi també m'agrada molt.
      Bona nit, Sargantaneta!

      Elimina
  2. Sí, però és una enyorança que no fa mal, que et retorna el paisatge i el reviu. Jo també tinc ganes de tornar-hi ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'enyor és agredolç, tot i que sembla que no és solament el meravellós paisatge el que ella enyora.
      Desitjo que tu hi pugis tornar aviat!

      Elimina