dimecres, 1 de març del 2017

"CAMBRA D'HIVERN" de Josep Sebastià Pons

El d'avui és un poema inacabat del poeta rossellonès que es va publicar pòstumament. Josep Sebastià Pons,  és reconegut per la seva vàlua com a gran impulsor de la poesia catalana en la seva terra, però poc conegut a nivell popular.

    




      Jo he retrobat el teu país,
el país que era el teu, el meu encara,
      la nostra cambra sota el vent,
estreta i de calç malva esparverada,
     el llit de fusta de noguer
amb els llençols de fil que tu allisaves.
     Flairós de neu i de jacint
a les fenelles l’aire d’hivern passa.
     I és sempre és igual. M’hi adormiré
com si a vora sentís ton alenada
     i el teu repòs igual al meu.

Veig la mà de la Verge en son estampa
     sorgir d’un plec del mantell blau.
Sense corona sembla coronada.
     A l’altra banda el mirallet
dins l’ombra que ara el clou guarda ta cara
     amb el sedós escolament
de les trenes que entorn al front nuaves.

     Sense ruptura dins la nit
el silenci de l’ombra tot ho salva,
     i nostra vida forma un riu
on murmura el primer secret de l’aigua.
     Amb l’abundor del pensament
l’absència pel record és conjurada.
    Per la virtut del sol record
en la cambra d’hivern t’he retrobada.

                     * * *
     Ma filla entrava al dematí.
Quin instint a la porta la guiava?
     Era com l’àngel nadalenc
que en la mà del seu goig sosté la palma
     i ha dit: “Veniu, pare, a mirar
La neu i la blavor de les muntanyes!”
  
                      Josep Sebastià Pons 




Fotografia Viaxadoiro.com

14 comentaris:

  1. Em sona el nom d'aquest poeta però no havia llegit res d'ell. Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És poc conegut i és lamentable ja que va ser un poeta important i té una poesia molt bella.
      Gràcies a tu, Novesflors, m'agraden molt les teves visites.

      Elimina
  2. Dius que està inacabada Glòria.
    A mi el final que té m'agrada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El final és rodó, penso que si falta algun paràgraf per completar el poema seria de les estrofes anteriors.

      Elimina
  3. Quin poema tan bonic!! No coneixia l'autor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Malauradament no és gaire conegut. He posat un enllaç per si us interessa conèixer-lo una mica més.
      Gràcies, Mari!

      Elimina
  4. Un poema entranyable i nostàlgic alhora.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La mort de la seva esposa va ser un dolor que no va superar i que es reflecteix a la poesia.
      És un poema d'amor, més enllà de la mort.

      Elimina
  5. Un poema preciós Glòria...Una cambra per reposar tot l'any!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una cambra plena de records nostàlgics. A mi també em sembla un poema molt bonic.
      Petonets, M.Roser!

      Elimina
  6. gran poeta i no gaire conegut ....tu sempre ens portes perles i tresors poètics Glòria, gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Li tinc una simpatia especial per aquest poeta, la fer molt per la nostra llengua, i, a demés escriu bona poesia.
      Gràcies a tu, Elfree, com sempre!

      Elimina
  7. Vaig tenir la sort de fer el COU amb un professor de Literatura Catalana que em va desvetllar l'interès per la nostra literatura, perquè fins aquell moment m'era desconeguda. Gràcies a ell i al seu entusiasme tots els autors que ens vas ensenyant em són més o menys coneguts, però tu me'n fas el complement, mostrant la seva obra en el teu blog. Gràcies, Glòria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo he trigat molts més anys en descobrir-los. Tenim poetes molt brillants, d'una poesia excel·lent, per presumir i per sentir-nos orgullosos. M'agrada, dintre la modèstia del meu blog, fer-los una mica menys desconeguts.
      Teresa, gràcies a tu!

      Elimina