Plaer de viure,
d’estar
asseguda i contemplar
com cau la tarda.
asseguda i contemplar
com cau la tarda.
Tarda d’un gris
lluminós
ara que el dia s’allarga.
I ser feliç com Epicur
ara que el dia s’allarga.
I ser feliç com Epicur
amb el poc que vull
al meu abast.
I, en no esperar
al meu abast.
I, en no esperar
ja res d’un més
enllà,
no tenir por de la vida
ni de la mort.
no tenir por de la vida
ni de la mort.
M.Abelló
Magnífica poeta.
ResponEliminaL'admiro molt, una dona coherent que ens ha deixat una poesia excel·lent.
EliminaEra molt valenta, de no tenir por de la mort.
ResponEliminaSi que espanta la mort, però com que és inevitable més val acceptar-la amb enteresa.
EliminaQuina pau encomana! Quina pau!
ResponEliminaUna bona actitud: ser feliç amb el que es té i viure. Carpe diem.
EliminaUn poema molt bonic per la seva senzillesa...D'una gran dona i gran poeta!
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Certament, ens ha deixat un llegat molt important en els seus versos.
EliminaPetonets, M. Roser!
ben oportú poema i poeta...gràcies ! feliç dia amb un dia de retard!
ResponEliminaJo també, vaig amb retard, Elfree, últimament tinc el blog una mica desatès...
EliminaGràcies, va ser un dia bonic, vam compartir poesia, rodejada de companys i amics, i això és gratificant.
I tu vas tenir un bon dia? Desitjo que si.
Una bona filosofia de vida, ara que ja som tan joves.
ResponEliminaI tant! Cal gaudir de cada petit plaer que el dia ens ofereix, tant si fa sol, com si plou.
EliminaÉs el plaer de viure en pau, ho tens tot sense tenir res. Molt bonic.
ResponEliminaAmb l'edat -jo, almenys- s'aprecien més les petites coses que la vida ens dóna, coses minúscules a vegades però que ens donen satisfacció i ajuden a viure.
EliminaÉs peciós : la vellesa plàcida.
ResponEliminaPetits plaers, que fan la vellesa més agradable.
Elimina