El d'avui és un poema inacabat del poeta rossellonès que es va publicar pòstumament. Josep Sebastià Pons, és reconegut per la seva vàlua com a gran impulsor de la poesia catalana en la seva terra, però poc conegut a nivell popular.
Jo he retrobat el teu país,el país que era el teu, el meu encara,la nostra cambra sota el vent,estreta i de calç malva esparverada,el llit de fusta de nogueramb els llençols de fil que tu allisaves.Flairós de neu i de jacinta les fenelles l’aire d’hivern passa.I és sempre és igual. M’hi adormirécom si a vora sentís ton alenadai el teu repòs igual al meu.Veig la mà de la Verge en son estampasorgir d’un plec del mantell blau.Sense corona sembla coronada.A l’altra banda el miralletdins l’ombra que ara el clou guarda ta caraamb el sedós escolamentde les trenes que entorn al front nuaves.Sense ruptura dins la nitel silenci de l’ombra tot ho salva,i nostra vida forma un riuon murmura el primer secret de l’aigua.Amb l’abundor del pensamentl’absència pel record és conjurada.Per la virtut del sol recorden la cambra d’hivern t’he retrobada.* * *Ma filla entrava al dematí.Quin instint a la porta la guiava?Era com l’àngel nadalencque en la mà del seu goig sosté la palmai ha dit: “Veniu, pare, a mirarLa neu i la blavor de les muntanyes!”
Josep Sebastià Pons
Fotografia Viaxadoiro.com
Em sona el nom d'aquest poeta però no havia llegit res d'ell. Gràcies.
ResponEliminaÉs poc conegut i és lamentable ja que va ser un poeta important i té una poesia molt bella.
EliminaGràcies a tu, Novesflors, m'agraden molt les teves visites.
Dius que està inacabada Glòria.
ResponEliminaA mi el final que té m'agrada.
El final és rodó, penso que si falta algun paràgraf per completar el poema seria de les estrofes anteriors.
EliminaQuin poema tan bonic!! No coneixia l'autor.
ResponEliminaMalauradament no és gaire conegut. He posat un enllaç per si us interessa conèixer-lo una mica més.
EliminaGràcies, Mari!
Un poema entranyable i nostàlgic alhora.
ResponEliminaLa mort de la seva esposa va ser un dolor que no va superar i que es reflecteix a la poesia.
EliminaÉs un poema d'amor, més enllà de la mort.
Un poema preciós Glòria...Una cambra per reposar tot l'any!
ResponEliminaPetonets.
Una cambra plena de records nostàlgics. A mi també em sembla un poema molt bonic.
EliminaPetonets, M.Roser!
gran poeta i no gaire conegut ....tu sempre ens portes perles i tresors poètics Glòria, gràcies!
ResponEliminaLi tinc una simpatia especial per aquest poeta, la fer molt per la nostra llengua, i, a demés escriu bona poesia.
EliminaGràcies a tu, Elfree, com sempre!
Vaig tenir la sort de fer el COU amb un professor de Literatura Catalana que em va desvetllar l'interès per la nostra literatura, perquè fins aquell moment m'era desconeguda. Gràcies a ell i al seu entusiasme tots els autors que ens vas ensenyant em són més o menys coneguts, però tu me'n fas el complement, mostrant la seva obra en el teu blog. Gràcies, Glòria!
ResponEliminaJo he trigat molts més anys en descobrir-los. Tenim poetes molt brillants, d'una poesia excel·lent, per presumir i per sentir-nos orgullosos. M'agrada, dintre la modèstia del meu blog, fer-los una mica menys desconeguts.
EliminaTeresa, gràcies a tu!