A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai serSalvador Espriu
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: "Amén."
"La pell de brau" fragments
Si Sepharad fos una mare, estima els seus fills com la madrastra estima la Ventafocs.
ResponEliminaNo és que s'hagin trencat els "ponts de diàleg", és que mai no han existit.
Tens raó, Espriu va ser molt optimista esperant aquests ponts, malauradament no han existit mai.
EliminaA Sepharad no li i porta gens si podrem ser ... més aviat prefereix que no sigui ningú, només ella.
ResponEliminaSempre hi ha hagut massa gent confiant en Sepharad i encara n'hi ha. I d'ella no vindrà mai ni una engruna d'acolliment ni de comprensió. Només arriben les garrotades.
Si, els que confiaven en ella poden veure de manera evident que s'equivocaven. Com bé dius ni acolliment ni comprensió.
EliminaAixò mateix, amén!!!
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Si no lluitem no aconseguirem la llibertat. Està demostrat, no els interessa.
EliminaPetonets, M.Roser!
Més que Sepharad, qui ha d'escoltar és la mateixa Catalunya.
ResponEliminaEscoltem doncs, les seves paraules són plenes de saviesa.
Elimina