Avui recordem a Clementina Arderiu en l'aniversari del seu traspàs. El poema correspon al seu primer poemari "L'alta llibertat". La producció poètica de Clementina Arderiu ha estat sovint eclipsada pel
fet de ser la dona de Carles Riba. Amb tot, és una de les autores
catalanes de la primera meitat del segle XX que cal tenir en compte.
Canto pel goig que em fa cantar
i perquè em prengui qui em voldria;
canto perquè no puc servar
tanta de joia a casa mia.
Tota per tots i tal com só,
que d'altra guisa no en sabria;
tota per tots en ma cançó
damunt la terra on jo naixia.
Damunt la terra que alça un clam
i esqueixa el vel que l'oprimia,
i a les germanes dóna un ram
de l'olivera que floria.
Canto, que enlloc del món on fos
cantar com ara no podria!
Clementina Arderiu
Que maca que és la Clementina.
ResponEliminaHo serà sempre.
A mi també em cau molt bé. I m'agraden els seus poemes.
EliminaNo deixarem que ningú eclipsi a la Clementina.
ResponEliminaS'ha de potenciar la poesia de les dones. Té tanta qualitat com la pot tenir la poesia masculina. I tant!
EliminaA la nostra terra cantem amb il·lusió, perquè ens inspira...
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Cantem orgullosos de la nostra terra, que es senti la nostra veu!
EliminaQuina sort de tenir tant per cantar!
ResponEliminaÉs l'alegria. Jo també sóc molt cantaire, em sento bé cantant. I tu, Helena?
EliminaGlòria, com sempre, la dona en desavantatge. Empenyent, estirant, a l'ombra, darrere d'un gran home, però sempre en segon pla. Hem de seguir treballant!
ResponEliminaPer sort sembla que la poesia que escriuen les dones actualment ha aconseguit el lloc i el prestigi que li corresponia. Però queden moltes fites per assolir encara, Teresa.
EliminaA mi m'agradava cantar i molt, però ja fa temps que no cante. Ara crec que desentonaria i tot...
ResponEliminaCrec que val la pena seguir cantant, Novesflors, encara que desentonis. És molt gratificant i anima quant estàs deprimit o de mal humor.
Elimina