Avui és Màrius Torres qui ens presenta un paisatge d'hivern on tot es disposa a morir per renéixer de nou a la vida, latent en cada arbre, en cada flor.
Els
núvols són més blancs, el cel més pur.
Ara és temps de morir, que la vida es reforça.
El món, altra vegada despert davant l'atzur,
pressent càlidament que ha de tenir un futur
–sempre el somni que precedeix la força!–
Les branques d'ametller senten, sota l'escorça,
un moviment suau i obscur.
El trèvol ja verdeja a la ribera.
Ara és temps de morir, que la mort no és enlloc.
Tremola cada cosa de no saber què espera.
La neu assolellada llisca per la gelera,
els torrents se'n nodreixen a poc a poc.
Tot és tebi i frisós com davançant el foc
de la pròxima primavera.
Daurats migdies dels minvants d'hivern!
Ara és temps de morir, que la vida comença.
Com un foc invisible, meravellós, intern,
sota la terra nua batega el crit etern
de la larva, l'arrel i la semença.
Així els antics, en gerres de rústega faiença,
guardaven el vi de Falern.
Ara és temps de morir, que la vida es reforça.
El món, altra vegada despert davant l'atzur,
pressent càlidament que ha de tenir un futur
–sempre el somni que precedeix la força!–
Les branques d'ametller senten, sota l'escorça,
un moviment suau i obscur.
El trèvol ja verdeja a la ribera.
Ara és temps de morir, que la mort no és enlloc.
Tremola cada cosa de no saber què espera.
La neu assolellada llisca per la gelera,
els torrents se'n nodreixen a poc a poc.
Tot és tebi i frisós com davançant el foc
de la pròxima primavera.
Daurats migdies dels minvants d'hivern!
Ara és temps de morir, que la vida comença.
Com un foc invisible, meravellós, intern,
sota la terra nua batega el crit etern
de la larva, l'arrel i la semença.
Així els antics, en gerres de rústega faiença,
guardaven el vi de Falern.
Màrius Torres
la vida descansa per reorganitzar-se de nou en un proper esclat.
ResponEliminaCom cada any, com sempre el cicle de la vida.
EliminaA l'hivern molta natura mort( més aviat hiverna) , però després resurgeix amb un gran esclat de vida.
ResponEliminaPetonets.
Tot a punt per reviure a la imminent primavera.
EliminaPetonets.
Esplèndid poema i meravellosa foto. És temps de renéixer.
ResponEliminaMàrius Torres és un gran poeta. La foto és força adient, he tingut sort a trobar-la.
EliminaAra sembla que tot és mort, però en un tres i no res, la vida tornarà a brollar. S'apropa la primavera!!
ResponEliminaMalgrat el fred ja es veuen ametllers en flor i les mimoses esclatant de groc. Tot es prepara per renéixer altre cop.
Eliminasota el terra ben a 'aguait la vida espera per poder esclatar ben aviat .....gran Màrius Torres !
ResponEliminaabraçades de quasi primavera
Un gran poeta, malgrat la seva vida tan breu ens ha deixat un important llegat poètic.
EliminaUna abraçada, Elfree!
I com m'agrada la poesia lírica de Màrius Torres! Durant uns anys va ser el meu poeta de capçalera. Ben adient el seu missatge: preparem-nos per florir de nou!
ResponEliminaBellesa i profunditat, la poesia de Torres arriba a tot esperit sensible. No em sorprèn que sigui dels teus poetes preferits, Montse.
EliminaVist des dela poesia el febrer és bellíssim
ResponEliminaFebrer és fred i una mica esquerp, però permet florir els ametlles i les mimoses.
EliminaMolt bona la imatge final del poema.
ResponEliminaSi, Helena, està molt ben trobada.
Elimina