VI
- Tenies 19 anys, i a punt la joia,
- i esperança de mi en les teues galtes.
- Jo t'intentava noms o altres carícies.
- Vàrem recórrer, junts, tots els designis
- d'un espai de coloms, les destinades
- nits al respir a mitges, la ventura.
- I què no redimien nostres cossos?
- Eren purs blanament. Provant llur glòria
- la forma del retorn els adoptava.
Joan Fuster
"Criatura dolcíssima"
També els hem tingut dinou anys, oi noia? encara que hagin quedat molt lluny...
ResponEliminaPetonets.
Si, jo ja festejava. Em vaig casar als 21. Verge i màrtir.
EliminaQuins temps, M.Roser, com ha canviat tot en una generació...
Petonets!
Em ve a la memòria la música del Lluís Llach. I una entrada de Mozart.
ResponEliminaSi, he sentit la música de Lluís Llach, està enllaçada en un altre fragment del poema. Però la música de Mozart no la conec.
EliminaTan dolcíssim el poema, com la Criatura...
ResponEliminaSi, Carme, és un poema molt bonic, molt tendre.
EliminaEm meravella el lirisme d'aquest poema.
ResponEliminaDescriu molt bé el sentiment del poeta. És preciós.
EliminaAls 19 anys tot és més dolç.
ResponEliminaAi, els 19 anys! Les il·lusions intactes, la vida per davant...
Elimina