No podia faltar el vi damunt la taula.Una solemnitat, un ritu que veniades de la nit: el vi encenia la taula,encenia la casa, encenia la vida.Una vella litúrgia nocturna, inescrutable,encenia la sang, palpitava en els ulls.Una solemnitat, un ritu que veniades de la nit, la nit febril de la caverna.
El vi begut, en casa, a l’hora de menjar.S’oficiava el vi, lentament i greument.Parle del vi dels pobres. El vi que ens feia forts.Un tros de ceba crua, un rosegó de pa,i un got de vi solemne. Parle del vi dels pobres,begut solemnement, l’aliment de la còlera,el vi o sosteniment de l’afany o la ràbia.El vi de l’esperança, el vi dels sacrificis,l’esperança rompuda, plantar cara a la vida.
V. Andrés Estellés
Pintura: V. van Gogh
El poeta de la terra resseca.
ResponEliminaTerres de secà, però hi floreixen poemes.
EliminaSempre retrata la vida essencial de la gent del poble en aquell moment.
ResponEliminaTé una poesia molt directa. La terra, el sexe, la mort temes recurrents en la seva obra.
Elimina"plantar cara a la vida", el que s'ha de fer sempre.
ResponEliminaEnfrontar-se a la vida és una manera intel·ligent de viure-la. Amb valentia.
EliminaSempre amb la seva força infinita...
ResponEliminaEstellés "Plantant cara a la vida"
M'agrada molt l'Estellés, potser per aquesta força que dius, Carme.
EliminaTrobo que el poema s'adiu molt amb la pintura, però a mi les natures mortes no m'acaben d'agradar, encara que estiguin molt ben aconseguides!
ResponEliminaBon vespre, Glòria.
A mi tampoc m'agraden gaire, M. Roser. M'ha costat moltíssim trobar un got senzill o un flascó vulgar. Només he trobat copes i decantadors de vins...
EliminaSort del Van Gogh.
Quins poemes tan bonics els de Estellés!
ResponEliminaL'admiro moltíssim. Un gran poeta, Mari, certament.
Elimina