diumenge, 26 de març de 2017

"EL VI" de V. Andrés Estellés

Demà serà l'aniversari de la mort del gran poeta. Compartim un poema seu per recordar-lo.





No podia faltar el vi damunt la taula.
Una solemnitat, un ritu que venia
des de la nit: el vi encenia la taula,
encenia la casa, encenia la vida.
Una vella litúrgia nocturna, inescrutable,
encenia la sang, palpitava en els ulls.
Una solemnitat, un ritu que venia
des de la nit, la nit febril de la caverna.

El vi begut, en casa, a l’hora de menjar.
S’oficiava el vi, lentament i greument.
Parle del vi dels pobres. El vi que ens feia forts.
Un tros de ceba crua, un rosegó de pa,
i un got de vi solemne. Parle del vi dels pobres,
begut solemnement, l’aliment de la còlera,
el vi o sosteniment de l’afany o la ràbia.
El vi de l’esperança, el vi dels sacrificis,
l’esperança rompuda, plantar cara a la vida.


                                      V. Andrés Estellés





Pintura: V. van Gogh

12 comentaris:

  1. Sempre retrata la vida essencial de la gent del poble en aquell moment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Té una poesia molt directa. La terra, el sexe, la mort temes recurrents en la seva obra.

      Elimina
  2. "plantar cara a la vida", el que s'ha de fer sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enfrontar-se a la vida és una manera intel·ligent de viure-la. Amb valentia.

      Elimina
  3. Sempre amb la seva força infinita...
    Estellés "Plantant cara a la vida"

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt l'Estellés, potser per aquesta força que dius, Carme.

      Elimina
  4. Trobo que el poema s'adiu molt amb la pintura, però a mi les natures mortes no m'acaben d'agradar, encara que estiguin molt ben aconseguides!
    Bon vespre, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi tampoc m'agraden gaire, M. Roser. M'ha costat moltíssim trobar un got senzill o un flascó vulgar. Només he trobat copes i decantadors de vins...
      Sort del Van Gogh.

      Elimina
  5. Quins poemes tan bonics els de Estellés!

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'admiro moltíssim. Un gran poeta, Mari, certament.

      Elimina