diumenge, 3 de juliol de 2016

"PERFECTAMENT RECORDO" de Joan Vinyoli

Avui, data del naixement de Vinyoli el recordem amb una poesia de "Vent d'Aram", un poema que transmet tota la força del desig  -urgent, compartit- un sentiment que deixa petja.





Perfectament recordo que venies
pel carrer de la mar, amb foc als ulls,
quan em veieres en el fosc on t’esperava.
Sense dir res vàrem anar a un carrer
del vell raval, terrós i pedregós i rost,
i, allà, contra la tàpia d’un hort ens abraçàrem
sota la nit, de pressa, no fos que ens veiés algú;
i quan el goig fou caçat fins a l’esglai convuls
vaig sortir del teu cos i ens vam separar corrents,
i més tard ens trobàrem i ens vam mirar com si fóssim
uns altres, ja per sempre units.

                               Joan Vinyoli


Pintura Daniel Kaplan

20 comentaris:

  1. Respostes
    1. Quan vaig sentir aquest poema em va atrapar. Vinyoli és un poeta genial!

      Elimina
  2. Respostes
    1. Ni ha mi tampoc, Helena, però aquest sentiment si que el reconec, i és potent.

      Elimina
  3. És natural que ho recordi perfectament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Seria molt trist si no ho recordes. Ja no seria amor, tan sols sexe.
      Molt trist...

      Elimina
  4. Un joc d'amants bellament descrit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Té una força tremenda la poesia de Vinyoli, quan més és llegeix més agrada.

      Elimina
  5. És que el mar és molt inspirador d'emocions...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ...i les hormones fan de les seves.
      Ai, l'amor i el desig, quina força tenen.
      Petonets!

      Elimina
  6. i la tanca, calla el nom dels cossos que s'hi estimen...

    uf, el vaig posar al blog l'estiu passat...

    molts petons, estimada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho sé, ho recordo. Vaig comentar-te que l'havia sentit recitar a la Sampietro.
      Petons i abraçades, bonica!

      Elimina
  7. És bonic que la intimitat, encara que sigui d'aquesta manera apressada, dono la sensació d'unitat permanent. Així, per la meva manera de veure i de sentir, hauria de ser sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també ho penso així, es clar que jo com que tinc una manera de pensar una mica antiga no entenc el sexe per el sexe, no l'entenc si no hi ha un sentiment. Però, clar, jo sóc d'una altra època...

      Elimina
  8. M'agrada el poema, Glòria, però també m'agrada molt la teva aportació: desig urgent, compartit. Em sembla recordar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Teresa. La veritat és que aquest poema em fa sentir pessigolles a l'estomac, un record de quan les sentia una mica mes avall...
      ;-)

      Elimina
  9. La passió. Vés per on, no coneixia aquest vessant de Vinyoli.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs té poemes força sensuals, te'ls recomano!

      Elimina