Avui, data del naixement de Vinyoli el recordem amb una poesia de "Vent d'Aram", un poema que transmet tota la força del desig -urgent, compartit- un sentiment que deixa petja.
Perfectament recordo que venies
pel carrer de la mar, amb foc als ulls,
quan em veieres en el fosc on t’esperava.
Sense dir res vàrem anar a un carrer
del vell raval, terrós i pedregós i rost,
i, allà, contra la tàpia d’un hort ens abraçàrem
sota la nit, de pressa, no fos que ens veiés algú;
i quan el goig fou caçat fins a l’esglai convuls
vaig sortir del teu cos i ens vam separar corrents,
i més tard ens trobàrem i ens vam mirar com si fóssim
uns altres, ja per sempre units.
Joan Vinyoli
Pintura Daniel Kaplan
preciós i punyent poema gràcies!
ResponEliminaQuan vaig sentir aquest poema em va atrapar. Vinyoli és un poeta genial!
EliminaNo m'ha passat mai res de semblant...
ResponEliminaNi ha mi tampoc, Helena, però aquest sentiment si que el reconec, i és potent.
Eliminaque maco...
ResponEliminaOi, que si?
Elimina:-)
És natural que ho recordi perfectament.
ResponEliminaSeria molt trist si no ho recordes. Ja no seria amor, tan sols sexe.
EliminaMolt trist...
Un joc d'amants bellament descrit.
ResponEliminaTé una força tremenda la poesia de Vinyoli, quan més és llegeix més agrada.
EliminaÉs que el mar és molt inspirador d'emocions...
ResponEliminaPetonets.
...i les hormones fan de les seves.
EliminaAi, l'amor i el desig, quina força tenen.
Petonets!
i la tanca, calla el nom dels cossos que s'hi estimen...
ResponEliminauf, el vaig posar al blog l'estiu passat...
molts petons, estimada!!
Ja ho sé, ho recordo. Vaig comentar-te que l'havia sentit recitar a la Sampietro.
EliminaPetons i abraçades, bonica!
És bonic que la intimitat, encara que sigui d'aquesta manera apressada, dono la sensació d'unitat permanent. Així, per la meva manera de veure i de sentir, hauria de ser sempre.
ResponEliminaJo també ho penso així, es clar que jo com que tinc una manera de pensar una mica antiga no entenc el sexe per el sexe, no l'entenc si no hi ha un sentiment. Però, clar, jo sóc d'una altra època...
EliminaM'agrada el poema, Glòria, però també m'agrada molt la teva aportació: desig urgent, compartit. Em sembla recordar...
ResponEliminaGràcies, Teresa. La veritat és que aquest poema em fa sentir pessigolles a l'estomac, un record de quan les sentia una mica mes avall...
Elimina;-)
La passió. Vés per on, no coneixia aquest vessant de Vinyoli.
ResponEliminaDoncs té poemes força sensuals, te'ls recomano!
Elimina