Un
cinc de juliol, als 46 anys, ens va deixar Maria Mercè Marçal, de
manera prematura vam perdre una veu potent, clara i lliure. La recordem amb un poema que dedica al seu pare. Un poema dur i trasbalsador.
Pare-esparver que em sotges des del cel
i em cites en el regne del teu nom,
em petrifica la teva voluntat
que es fa en la terra com es fa en el cel.
La meva sang de cada dia
s’escola enllà de tu en el dia d’avui
però no sé desfer-me de les velles culpes
i m’emmirallo en els més cecs deutors.
I em deixo caure en la temptació
de perseguir-te en l’ombra del meu mal.
Maria Mercè Marçal
"Desglaç"
Sempre en el record.
ResponEliminaCal recordar-la, penso que va ser una de les veus femenines amb més força i millor poesia.
EliminaUna veu que encara tenia molt per dir...
ResponEliminaPetonets.
Una veu potent i sense embuts que es va apagar massa aviat.
EliminaMolts petons, M.Roser!
Ara i per sempre ens dol la seva prematura mort.
ResponEliminaQuants dies per viure, quanta poesia per escriure li va arrabassar la mort!
EliminaPoeta i defensora de les dones. Cal no oblidar-la.
ResponEliminaCert, Mari, tens raó, i a demés penso que com a poeta era excepcional.
EliminaUna versió esfereïdora del Pare nostre. La vida no és de color rosa.
ResponEliminaÉs un poema dur, més tenint en compte que, segons he llegit, el va escriure quan el pare ja era mort.
EliminaLa vida no és color de rosa, com bé dius, Consol, la vida està plena de clarobscurs.