dimarts, 5 de juliol de 2016

"PARE-ESPARVER" de Maria Mercè Marçal

Un cinc de juliol, als 46 anys, ens va deixar Maria Mercè Marçal, de manera prematura vam perdre una veu  potent, clara i lliure.  La recordem amb un poema que dedica al seu pare. Un poema dur i trasbalsador.




  
Pare-esparver que em sotges des del cel
i em cites en el regne del teu nom,
em petrifica la teva voluntat
que es fa en la terra com es fa en el cel.


La meva sang de cada dia
s’escola enllà de tu en el dia d’avui
però no sé desfer-me de les velles culpes
i m’emmirallo en els més cecs deutors.
I em deixo caure en la temptació
de perseguir-te en l’ombra del meu mal. 

                                                             Maria Mercè Marçal
                                                                 "Desglaç" 

10 comentaris:

  1. Respostes
    1. Cal recordar-la, penso que va ser una de les veus femenines amb més força i millor poesia.

      Elimina
  2. Una veu que encara tenia molt per dir...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una veu potent i sense embuts que es va apagar massa aviat.
      Molts petons, M.Roser!

      Elimina
  3. Ara i per sempre ens dol la seva prematura mort.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quants dies per viure, quanta poesia per escriure li va arrabassar la mort!

      Elimina
  4. Poeta i defensora de les dones. Cal no oblidar-la.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, Mari, tens raó, i a demés penso que com a poeta era excepcional.

      Elimina
  5. Una versió esfereïdora del Pare nostre. La vida no és de color rosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poema dur, més tenint en compte que, segons he llegit, el va escriure quan el pare ja era mort.
      La vida no és color de rosa, com bé dius, Consol, la vida està plena de clarobscurs.

      Elimina