Pomera dauradaque rius vora meu:no cerco la fruita,sinó l’ombra lleu.Fonteta perdudaal cor de la pau:no em cal l’aigua fresca,sinó el cant suau.Estrella encantadadamunt de la nit:no et vull per guiatge,sinó per neguit.
Marià Manent
Aquarel·la: Paula Leiva
Platja somniada
ResponEliminano busco la sal
sinó dins de l'aigua
la fresca que em cal.
Ai, Xavier, ets un poeta integral! Que espontànies i oportunes són sempre les teves poesies!
Elimina:)
És com dir que no cerca el poema per ell mateix sinó per les conntacions, el que en rep.
ResponEliminaEncertada com sempre, Helena!
EliminaAi sí que bé, una poma una ombra una estrella...
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Bonic, oi? De nit o de dia la Natura sempre ens ofereix algun regal.
EliminaPetonets!
Que bonic!!! M'encanta aquesta mena d'avidesa!!!
ResponEliminaTambé m'agrada l'estrofa d'en Xavier!
Plugeta d'estiu
que regues els horts
no em bec la teva aigua
et vull per l'olor.
Una altre poeta integral! Carme sempre oportuna. Com us envejo aquesta facilitat que teniu. A mi em costa molt, la veritat...
EliminaMolt bonica la quarteta.
que bonic i refrescant tot plegat !
ResponEliminapetons a l'ombra
És un poema/caramelet, fresc i agradable.
EliminaPetons...a l'ombra? A les sargantanes no els agrada el sol?
;-)