"RARS ECOS PELS TOMBANTS" de Salvador Espriu

Un 10 de juliol va néixer Salvador Espriu. En el poema d'avui recorda la seva tia Maria i les històries bíbliques que ella li llegia quan ell era menut,  històries que perduren en la memòria.

La tia Maria 
llegia sovint
en llibres molt savis
maleses i crims.

Em deia que l'home 
va ser fet així,
que cal estimar-lo
vell orb assassí.

Quan queia la pluja
damunt llessamins,
contava disbauxes
del sant rei David.

Després, sense moure's,
m'obria camins
enllà de l'escuma
d'aquest mar antic.

Petit, m'allunyava
a lloms de dofins,
per freu neguitosos,
anquines, perills.

De cop m'acollien
els braços del Nil,
sentia mesclar-se
mots grecs amb llatins.

La tia Maria
rient-se de mi,
passava bugada
de tots els veïns.

Per res no hi planyia
sabó ni lleixiu,
a part no quedava
cap fil dels ordits.

A prim tust de l'aire
del vespre tranquil,
la dama desava
pecats enllestits
a grossos armaris
e pau i d'oblit.

Però s'enllordava
el net cel d'estiu,
falcies de l'odi
movien brogit:
lleu focs cremarien
el nostre país.

        Salvador Espriu