dissabte, 23 de juliol de 2016

"QUIETUD" de Maria Antònia Salvà

Una poema ben visual de l'autora mallorquina, que ens convida a passejar per un bosc tranquil.





Ombra de pinar dorment,
amb sol filtrat de migdia.
-No corre un alè de vent,
que també s'ensopiria.-

De sobte, amb lleu frissament,
una branca s'estremia…
Era un aucell que hi venia ?
era el sospir d'un absent?...

                   M. A. Salvà 


Pintura: J. Singer Sargent

10 comentaris:

  1. El sospir d'un absent... quina idea més penetrant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En el bosc hi ha molta màgia, follets, elfs, fades... Qui sap si els absents també hi troben recer.

      Elimina
  2. Molt bonic aquest poema, només el vol d'un ocell pot trencar el silenci d'aquest bosc...Si deu està ben fresquet!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En la quietud d'una pineda segur que el ocells si troben ben a gust.
      Petonets, M.Roser

      Elimina
  3. Els arbres també tenen ànima. Una ànima més vella i no per això menys tendra que la nostra. Una abraçada, Glòria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que la tenen! Recordo el teu relat del castanyer que no era tan inútil com es pensava.El vaig trobar preciós.
      Una abraçada!

      Elimina
  4. refrescant diria fins i tot el poema

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, Elfree! La quietud d'una pineda ens porta records relaxants i refrescants que ens conviden a fer-hi una nova passejada.

      Elimina
  5. El sospir d'una absent que s'estremeix en la mateixa poesia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els sospirs dels absents ens arriben dins els versos d'un poema.

      Elimina