Ombra de pinar dorment,
amb sol filtrat de migdia.
-No corre un alè de vent,
que també s'ensopiria.-
De sobte, amb lleu frissament,
una branca s'estremia…
Era un aucell que hi venia ?
era el sospir d'un absent?...
M. A. Salvà
Pintura: J. Singer Sargent
El sospir d'un absent... quina idea més penetrant!
ResponEliminaEn el bosc hi ha molta màgia, follets, elfs, fades... Qui sap si els absents també hi troben recer.
EliminaMolt bonic aquest poema, només el vol d'un ocell pot trencar el silenci d'aquest bosc...Si deu està ben fresquet!
ResponEliminaPetonets.
En la quietud d'una pineda segur que el ocells si troben ben a gust.
EliminaPetonets, M.Roser
Els arbres també tenen ànima. Una ànima més vella i no per això menys tendra que la nostra. Una abraçada, Glòria!
ResponEliminaI tant que la tenen! Recordo el teu relat del castanyer que no era tan inútil com es pensava.El vaig trobar preciós.
EliminaUna abraçada!
refrescant diria fins i tot el poema
ResponEliminaCert, Elfree! La quietud d'una pineda ens porta records relaxants i refrescants que ens conviden a fer-hi una nova passejada.
EliminaEl sospir d'una absent que s'estremeix en la mateixa poesia.
ResponEliminaEls sospirs dels absents ens arriben dins els versos d'un poema.
Elimina