" NO SE SI M'ESTIMAVES" de Joan Fuster

Continuem assaborint "Criatura dolcíssima", l'obra més coneguda del poeta de Sueca. 
Aquí el podreu sentir tot el poema cantat per Lluis Llach. (gràcies Rateta :-)

                                         IV

Érem hostes del bes i la insistència,

uns territoris radiants, els únics,

i argument negador de la nostàlgia.

A força d'alegria, vam obrir-nos

més càlids privilegis: la mateixa

veu per als dos, sang dura, al.legories.

Establírem el món sota la nostra

perfecció. Duràvem, prosseguírem.

Fidel, el món du encara aquell bé gràcil.

  

                                 V

 

No sé si m'estimaves: t'estimava

i això era tot, i això era prou, i els dies

obraven per a mi racons tendríssims.

T'estimava amb les hores i amb el somni,

i et cantava, i passaves, i abril queia,

i et sabia ma carn meravellada.

Sí, t'estimava lentament i sorda.

Com s'estimen les coses marcescibles.

Com s'aprèn l'idioma de l'absència.

                                   Joan Fuster

                                        "Criatura dolcíssima"- "Escrit per al silenci"

Pintura: Ron Hicks