dijous, 30 de juny del 2016

"LES CIRERES" Joana Raspall

Delicioses cireres, deliciosa la poesia de Joana Raspall, que un 1 de juliol va néixer per fer-nos pensar i somriure amb els seus poemes.






Les cireretes ja pengen de l’arbre
com fanalets d’una festa major;
enlluernats, els ocells hi fan via,
enamorats d’aquell món de color.


Prou que coneixen la dolçor tancada
dins de la bola vermella i lluent!
Cada any hi vénen a la primavera
i els acull, l’arbre, generosament. 


                  Joana Raspall

 



 Imatge: Diana Sudyka, dins "Pinzellades al món"
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , ,

14 comentaris:

  1. Carme Rosanas30 de juny del 2016, a les 0:16

    Les cireres són la meva fruita preferida, tot i que m'encanten totes les fruites...
    Els ocellets tenen bon gust.

    ResponElimina
  2. xavier pujol30 de juny del 2016, a les 10:24

    I unes arracadetes per la mainada

    ResponElimina
  3. Fent camí30 de juny del 2016, a les 17:15

    Delicioses les cireres i deliciós el poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog2 de juliol del 2016, a les 0:40

      Joana Raspall fa uns poemes deliciosos amb les coses més senzilles.

      Elimina
  4. sargantana30 de juny del 2016, a les 17:52

    vols dir que em veuran si em barrejo amb els ocells?
    m'encanten les cireres i m'encanta el poema !

    petons....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog2 de juliol del 2016, a les 0:43

      Està ple de cireretes, n'hi ha per tots!
      Una abraçada.

      Elimina
  5. Consol30 de juny del 2016, a les 18:17

    Molt bonic i primaveral.

    ResponElimina
  6. M. Roser30 de juny del 2016, a les 20:00

    Aquestes cireres tan ben rimades, fan molt de goig...Me'n faré unes arracades com quan era una nena!
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog2 de juliol del 2016, a les 0:50

      Unes arracades ben boniques i afavoridores. Penso que totes les nenes hem tingut arracades semblades!

      Elimina
  7. Gemma Sara1 de juliol del 2016, a les 16:01

    Eii, crec que les cireres també són la meva fruita preferida, molt dolç el poema!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog16 de juliol del 2016, a les 0:45

      A mi m'agrada més el meló, però no és una fruita tan poètica com les maduixes o les cireres.
      ;-)

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)