"TRES INSTANTES GOZOS" de Luis Cernuda
Fa molt temps que no compartim poesia de l'autor de Sevilla. Ell avui ens parla de la felicitat de les petites coses i del plaer immens de poder crear un poema.
El
cantar de los pájaros, al alba,
cuando el tiempo es más tibio,
alegres de vivir, ya se desliza
entre el sueño, y de gozo
contagia a quien despierta al nuevo día.
Alegre sonriendo a su juguete
pobre y roto, en la puerta
de la casa juega solo el niñito
consigo, y en dichosa
ignorancia, goza de hallarse vivo.
El
poeta, sobre el papel soñando
su poema inconcluso,
hermoso le parece, goza y piensa
con razón y locura
que nada importa: existe su poema.
Luis Cernuda
És molt bonic. El poema com ja joguina del nen, crec que sovint li donem la mateixa funció
ResponEliminaEscriure un poema potser un plaer o un turment, segons la inspiració. Però sempre és una necessitat.
EliminaMolt bonic, l'ocell canta al nou dia, el nen somriu perquè és viu i el poeta és feliç amb els poemes...
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Petites felicitats que ajuden a viure.
EliminaPetonets, M.Roser!
Cadascú té la seva felicitat.
ResponEliminaEl goig, la il·lusió, la creació, cert, cadascú la seva.
EliminaDe vegades es difícil de trobar la felicitat. A mi em passa.
ResponEliminaLa felicitat, així en abstracte, és dificil de aconseguir, però hi ha petites felicitats a l'abast nostre que ens ajuden a viure.
EliminaSort de la poesia.
ResponEliminaLa poesia omple el cor dels poetes i ens ajuda a viure.
Eliminagran poeta en Cernuda ! gracies Gloria !
ResponEliminaA mi també m'ho sembla, Elfree. Està bé recordar-lo.
EliminaPons Ponç diu que espera la inspiració com qui espera l'autobús. A mi res em fa tan feliç com fer un poema en el que crec.
ResponElimina