Un poema de Carner, senzill, infantil que ens mostra una vessant més del Príncep dels poetes, i que ens serveix per retre-li homenatge en l'aniversari de la seva mort a Brussel·les.
Sol, solet,
vine'm a veure, que tinc fred.
Tothom de la casa
és lluny, a fer el tomb;
ja només vigilen
mos soldats de plom.
¡Quina revolada
de vent al terrat!
I em mira, i s'eixampla,
tan negre, el meu gat.
La nina, malalta,
jeu en un racó
i roda per terra
polsim de segó.
Tinc esgarrifances,
i de poc em val
la casa tan freda
i el sostre tan alt.
Sol, vine, que el núvol
tot ell és negror;
fem.nos companyia
si també tens por.
Josep Carner
"Lloc"
És musical
ResponEliminaI bonic, té ritme sembla una cançoneta d'infants!
EliminaM'agraden molt aquesta classe de poemes, com si fos encara una nena ;)
ResponEliminaA mi també. I és que són tendres i senzills, molt agradables de llegir i escoltar.
Eliminasenzill i efectiu com una cançó s'encomana el ritme ....gràcies !
ResponEliminaExacte, com una cançó! Un poema encantador, sense complicacions però molt visual i amè.
EliminaMolt bonic aquest poema, m'agrada veure com els "grans", tan poden fer poemes pels adults, com per la mainada...
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Doncs si, a mi també em complau veure que poetes com Carner, amb una ploma exquisida i el seu llenguatge tan cultivat, sap escriure poemes al abast dels infants,que agraden i fan somriure als que ja no ho som.
EliminaEn llegir el poema em ve al cap una tonadeta que no em puc traure del cap.
ResponEliminaSi comences amb el "Sol solet..." i ja no és pot parar de taral·lejar.
Elimina:)
molt naiff, però no per això menys maco
ResponEliminabona nit Gloria !
Precisament el trobo bonic per això. De tant en tant venen de gust poemes com aquests, són com un caramelet.
EliminaBona nit, bonica!