"L'INFANT JUGAVA ..." de F. Garriga Barata
Els seus són poemes breus, però certs i colpidors. Avui llegim a Francesc Garriga, un poeta que ens va deixar l'any passat.
l’infant jugava amb el no res. el temps
vingué de cop,
i trastocà les fites.
per què hem fugit dels jocs
al nucli immòbil dels temors?
de què, de qui, de quan, la fuga?
avui, el vell
segella finestrons
i tem la llum.
darrere la finestra
mesura els goigs.
i escura el temps en el sopar dels dies.
F. Garriga Barata
"La nit dels peixos"
Meravellós poema. I quants sentiments explicats en uns pocs versos. Preciós.
ResponEliminaCert, aquest és un gran poema. Breu, intens, preciós.
EliminaParaules amb màgia.
ResponEliminaPoques paraules, però molt certes. Una mica tristes però reals.
EliminaUn poema que fa una mirada crua i despullada de la nostra existència. Sempre profund, en Francesc Garriga.
ResponEliminaM'agrada aquest poeta, tot i que els seus poemes em trasbalsen una mica. Són colpidors.
Elimina"El vell que tem la llum"...Hauria d'obrir els finestrons perquè a algunes edats convé una bona dosi de claror!
ResponEliminaPetonets.
Més que la llum potser tem el que veurà.
EliminaTu sempre positiva, M.Roser, a tu et va la llum i la claror, sempre vital!