dimecres, 15 de juny de 2016

"EL PASSAT I EL FUTUR" de Joan Teixidor

Joan Teixidor reconeix pertànyer a una nissaga que, dia a dia, ha anat fent país i se'n sent orgullós. Així serà per sempre.





Va néixer aquí el meu pare.
Els avis, més amunt,
segurs a la muntanya.

Eren gent aspriva,
pagesa i artesana.
Conreaven els camps 
i teixien el cànem
en la baluerna de fusta 
que ara veig al museu.

Eren gent honrada i obscura.
Potser, el rossinyol
fregava els seus somnis 
en el matí lluent.

Em dic Milany, Llaers,
i la Vila i la Bauma.
Em dic aquests noms que persisteixen
en els llibre geogràfics.
Quan camino d'esma pel món
m'oblido de qui sóc, 
però em canta la sang, 
els segles que s'apilen,
les hores escolades.

Sóc vell com els crepuscles
i visc les primaveres 
insomnes del passat.
Quan sigui mort encara
viuré en tots vosaltres.

                     Joan Teixidor

16 comentaris:

  1. M'agrada aquest arrelament tant fort a la terra i al passat i aquest aferrament també cap al futur. Visca la terra!

    ResponElimina
  2. Preciós poema. Les nostres arrels, viuen amb nosaltres per sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest sentiment de pertànyer a un lloc dóna sentit a la vida.

      Elimina
  3. Entre el passat i el futur... vivim el present.

    ResponElimina
  4. Una habitació amb aquest paisatge de fons, és un lloc preciós per néixer...I si se sent el cant d'algun rossinyol!!!
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo vaig néixer a Barcelona, el meu paisatge no és tan bucòlic, però per mi és el més bonic del món, perquè me'l estimo.
      Petonets, M.Roser

      Elimina
  5. La consciència de saber qui ets, com a individu i com a poble.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Formar part d'una nissaga imprimeix caràcter, ens fa més forts.

      Elimina
  6. Un bon paisatge per acompanyar un poema magnífic.
    No se'ns oblida d'on venim i sabem cap a on volem anar.
    Bessets, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És molt trist oblidar d'on venim, gairebé tant com no saber cap on anar.
      Bessents, bonica!

      Elimina
  7. M'he sentit molt identificada amb aquest poema. Gràcies Glòria, no el coneixia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'hi trobat en un recull de poemes que titulen "Generacions". Són poemes dedicats a mares, pares, fills...
      N'hi ha de preciosos.

      Elimina
  8. Quan sigui mort encara
    viuré en tots vosaltres....

    quina gran veritat !
    dins nostra tenim tots els que han sigut abans i empenyem plegats als que seran demà

    bona nit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una gran veritat. En nosaltres viuen tots els essers que ja han marxat, però que tenim presents en el record.
      Una abraçada!

      Elimina