dijous, 30 de juny del 2016

"LES CIRERES" Joana Raspall

Delicioses cireres, deliciosa la poesia de Joana Raspall, que un 1 de juliol va néixer per fer-nos pensar i somriure amb els seus poemes.






Les cireretes ja pengen de l’arbre
com fanalets d’una festa major;
enlluernats, els ocells hi fan via,
enamorats d’aquell món de color.


Prou que coneixen la dolçor tancada
dins de la bola vermella i lluent!
Cada any hi vénen a la primavera
i els acull, l’arbre, generosament. 


                  Joana Raspall

 



 Imatge: Diana Sudyka, dins "Pinzellades al món"

14 comentaris:

  1. Les cireres són la meva fruita preferida, tot i que m'encanten totes les fruites...
    Els ocellets tenen bon gust.

    ResponElimina
  2. Delicioses les cireres i deliciós el poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joana Raspall fa uns poemes deliciosos amb les coses més senzilles.

      Elimina
  3. vols dir que em veuran si em barrejo amb els ocells?
    m'encanten les cireres i m'encanta el poema !

    petons....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Està ple de cireretes, n'hi ha per tots!
      Una abraçada.

      Elimina
  4. Aquestes cireres tan ben rimades, fan molt de goig...Me'n faré unes arracades com quan era una nena!
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Unes arracades ben boniques i afavoridores. Penso que totes les nenes hem tingut arracades semblades!

      Elimina
  5. Eii, crec que les cireres també són la meva fruita preferida, molt dolç el poema!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'agrada més el meló, però no és una fruita tan poètica com les maduixes o les cireres.
      ;-)

      Elimina