divendres, 18 d’abril del 2014

" QUINA COSA! " de Carme Guasch

L'escriptora empordanesa, a qui la mort del seu espòs deixa desolada, ens explica els seus sentiments en viure la imminent Diada de Sant Jordi.




                                   Quina cosa, Déu meu, quina cosa!"
                                  (Josep Carner)

Quina cosa, amor meu, quina cosa!
És la cosa més trista d'enguany:
és Sant Jordi i no tinc cap més rosa
que una rosa de dol i de plany.

És la rosa no-rosa, reclosa
dins un llibre, taüt i parany;
una rosa de mort que reposa
en un son insensible i estrany.

Puntual amorosa collita
que no arriba aquest any a la cita.
I han florit els rosers sense tu!

No em cal pas una flor que em recordi
que no hi ets. Però avui és Sant Jordi
i el silenci és tan dur, és tan dur...


                     Carme Guasch
                                 "Amat i Amic"


22 comentaris:

  1. Hom voldria tenir menys sang per saber-se menys humà.... Trist i emotiu.

    Gràcies, estimada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estimar tant té aquest dolor punyent quan és perd l'objecte del amor. I les diades com aquesta fan encara més palesa la soledat i l'absència.
      Una abraçada!

      Elimina
  2. punyent!
    Bons dies de setmana santa i proper sant Jordi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que deixa el cor una mica encongit el poema...
      Bones festes de Pasqua i Sant Jordi!

      Elimina
  3. Respostes
    1. Si, hi en som moltes que no tindrem la rosa del enamorat! És un dia molt alegre, pero per algunes guarda una espina.

      Elimina
  4. Molt trist.

    Una abraçada nena.

    Bona setmana i bon Sant Jordi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És l'altra cara de la moneda de la rosa de Sant Jordi.
      A tu segur que no te'n faltaran!!!
      Una abraçada i bones festes.

      Elimina
  5. Un poema molt bonic, per la intensitat del record, però molt trist, al mateix temps...
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totes les festes, Sant Jordi, Nadal entre altres, tenen aquest perill: porten records de éssers estimats que ja no estan al nostre costat.
      Petonets, M.Roser

      Elimina
  6. Un poema amb molt de sentit. No té la rosa que vol, però pot escriure uns versos com aquests.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha un poema seu que podria ser el de un Sant Jordi, anterior quan encara tenia la rosa com a ofrena d'amor. Està al blog, el dia 23 d'abril del any passat.

      Elimina
  7. un gran poema que expressa uns sentiments molt potents i punyents

    records Glòria ! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. La Guasch és una bona poeta, fa poc la vam homenatjar - va venir el seu fill, en Toni Soler al acte- i vam poder comprovar que tenia una poesia de molta qualitat.
      Una abraçada, Joan!

      Elimina
  8. Molt trist... fa un retrat espectacular del que es sent quant perds algú a qui no voldries sobreviure...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt trist, però és un fet comú que hem d'acceptar. En una parella el normal és que un sobrevisqui al altre i a vegades costa molt fer-se'n a l'idea.

      Elimina
  9. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina cosa més estranya! El teu comentari aquí surt com eliminat. No ho entenc, espero no haver fet cap equivocació al publicar-lo.
      :( ?

      Elimina

  10. La Carme Guasch i el seu marit l'Antonio van viure molts anys aquí a Figueres. Jo era molt jove però encara em sembla que els veig passejant per la Rambla.
    És un poema d'amor i absència, de dol, però també d'esperança perquè malgrat tot ... els rosers han tornat a florir.

    Bona tarda Glòria.








    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pere, ara veig el comentari que abans no trobava.
      La Guasch té molts poemes colpidors parlant de l'absència del seu marit. Sembla que li devia costar molt superar-ho.
      Però, certament, la vida continua.
      Bona nit, Pere

      Elimina