divendres, 25 d’abril de 2014

" ROSES DE CENDRA " de Antònia Abante

Sensibles i treballats, els versos de Antònia Abante ens arriben per donar per acabada una setmana en que les roses han estat molt presents en la poesia .



Oh inquietud que em lleva el son tothora,
buida el sentit que tot ho feia entendre,
torba la ment i el pensament desflora
                            roses de cendra.

Roses de cendra mai no vull malvendre:
són sentiments amb enfilalls de vida;
sóc conscient que el joc em cal aprendre
                          fora de mida.

Fora de mida pararé l'oïda
ara en l'anhel que ablanirà la pena.
Pols de neguit que em fas sentir oprimida
                      sense cadena.

Sense cadena, en el passat que alena
cerco els delits que el sentiment aflora.
Bleix de l'amor que mil records ofrena
                          mentre el cor plora.

Oh inquietud que em lleva el son tothora!

                                                             Antònia Abante



12 comentaris:

  1. Avui roses de cendre, ahir roses ben tendres.

    Bon cap de setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El temps, la vida que deixa petja.
      Igualment!

      Elimina
  2. Molt emocionant. L'he llegit 3 vegades!

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'ha agradat? Estic contenta. :D
      Gràcies per dir-m'ho, Xavier

      Elimina
  3. Una pluja de roses, dediquem-li des d'ara.
    Que una mica de pau li puguem dar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una pluja de roses amoroseix la pena i encomana pau.
      Una abraçada, Jordi

      Elimina
  4. Una poeta que jo vaig conèixer i fa molt de temps que no en sé res...Ara la majoria de roses d'aquests dies, ja han complert el seu objectiu i j ho són com cendra...
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. a bellesa de la rosa és efímera un cop tallada. Però ja ha complert l'objectiu pel que eren destinades, com molt bé dius, M.Roser
      Antònia Abante pel que he llegit va morir el 2007.
      Molts petons!

      Elimina
  5. Una mica massa rebuscada per una persona que llegeix poca poesia... però molt escaient.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pot ser si, aquests poemes amb rima i mètrica i a sobre concatenats, són una mica rebuscats, ho reconec, però difícils de fer i aquest el trobo bonic i força inspirat.
      Una abraçada.Loreto!

      Elimina
  6. M’he quedat encisada llegint el poema...

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poema escrit amb molta sensibilitat. No m'estranya que et deixi encisada.

      Elimina