dilluns, 28 d’abril de 2014

" EL DISTRET " de Gabriel Ferrater

Ahir va ser el dia que, en l'any 1972, el poeta va decidir posar fi a la seva vida. El recordem amb un dels seus poemes.






Segur que avui hi havia núvols,
i no he mirat enlaire. Tot el dia
que veig cares i pedres i les soques dels arbres,de
i les portes per on surten les cares i tornen a entrar.
Mirava de prop, no m'aixecava de terra.
Ara se m'ha fet fosc, i no he vist els núvols.
Que demà me'n recordi. L'altre dia
vaig mirar enlaire, i enllà de la barana
d'un terrat, una noia que s'havia
rentat el cap, amb una tovallola
damunt les espatlles, s'anava passant,
una vegada i deu i vint, la pinta pels cabells.
Els braços em van semblar branques d'un arbre molt alt.
Eren les quatre de la tarda, i feia vent.


                                              Gabriel Ferrater




18 comentaris:

  1. Colpidor poema.
    Llàstima que la vida l'ofegués tant. Tot i així, ell va decidir.
    No va marxar del tot, perquè ens queda la seva poesia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una llàstima que prengués una decisió tan dràstica, que suposo va ser ben meditada. Ens ha deixat molt bona poesia, però escassa.
      Una abraçada!

      Elimina
  2. Em trec el barret davant d'aquesta demostració de poesia...

    Dir sense dir o dient altes coses tant senzilles... però el sentiment que provoca intens: que demà me'n recordi... uf!!!

    Doncs això, fem -li cas, que avui ens en recordem d'aixecar el cap

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla un contrasentit, però costa molt fer aquesta poesia que sembla tan senzilla. Colpeix.
      Fem-ho: amb el cap ben alt mirant endavant, sense oblidar d'aixecar el cap per veure el cel.

      Elimina
  3. La noia dels cabells deu ser gran. I el poeta serà jove per sempre més.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Morir jove i deixar un bell cadàver...
      Jo, més m'estimo seguir pentinant-me cabells, encara que siguin canosos.

      Elimina
  4. M' agrada molt Ferrater, quina llàstima que ens hagin marxat tants poetes a cap edat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. N'han marxat un munt en la flor de la vida. Però aquest va decidir fer-ho voluntàriament. Poderosos motius tindria.

      Elimina
  5. Les persones tenim les extremitats de davant lliures per poder mirar el cel, que deia Ciceró.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I així i tot hi ha qui, en ocasions, camina de quatre potes.
      El cap ben alt i la mirada neta!

      Elimina
  6. Fa mal només de pensar-ho, que algú arribe a aquests extrems.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt decebut o desesperat s'ha d'estar. Si que fa mal, costa d'entendre...

      Elimina
  7. M'agrada aquest poema, perquè parla de coses quotidianes...
    Bon vespre, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla tan senzill...i alhora és tan profund.
      Petons, M.Roser!

      Elimina
  8. Un bell poema, que diu més del que sembla. No pot passar cap dia sense que ens en recordem d’aixecar el cap, sempre amb el cap ven alt i endavant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, Bruixeta, és la forma de vida que hauriem que tenir: el cap alt i endavant, com tu dius.

      Elimina
  9. Nosaltres tampoc ens hem d'oblidar de mirar enlaire, almenys de tant en tant. Maco, el poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, a vegades amen massa capcots. Convé mirar enlaire.
      Gràcies, Loreto!

      Elimina