dimecres, 9 d’abril de 2014

" ARA QUE VENS " de Joan Fuster

No a tothom li agrada la primavera. Hi ha qui, com el poeta de Sueca, prefereix que passi de llarg amb tot el seu esplendor, que l'oblidi. 




Ara que véns primavera,
no t'estengues sobre mi:
nega'm la cançó lleugera,
la mà breu del gessamí;
passa, abandona'm ací,
com a un mort, com a una austera
pedra o a un arbre partit;
no esdevingues, primavera,
sang sinó cendra, al meu pit.
Que me'l vull suspès d'oblit!

                           Joan Fuster      

                      

20 comentaris:

  1. Respostes
    1. La primavera i l'estiu són estacions alegres plenes de llum, però tenen inconvenients: la primera al·lèrgies, astènies i depressions, i la segona que fa una calorassa que a mi em deixa baldada. :(

      Elimina
  2. de vegades la primavera arriba amb tanta força que segons el nostre estat d'ànim ens resulta insultant

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exactament, Xelo, així interpreto jo el poema. Quan un està trist i aclaparat tanta exuberància enerva.

      Elimina
  3. Aparentment, com la pedra de la fotografia, el poeta ens insinua que la primavera té el cor de pedra. Alguna ironia ens vol transmetre el mestre de Sueca?
    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. O que el poeta no està molt d'humor per cançons i gessamins. La primavera aclapara amb la seva llum i la seva alegria i no tothom està preparat per rebre-la.
      Tots els poemes tenen diverses lectures, per això la poesia és fascinant..

      Elimina
  4. A mi no es que no m’agradi...senzillament tinc al•lèrgia :(
    El que si m’agrada es el poema d'en Fuster

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon poeta en Fuster. L'haurem de llegir més sovint.
      A no és l'al·lèrgia el que m'incomoda, però alguna primavera m'ha obsequiat amb unes astènies, que em deixen com si se'm hagessin fos les piles...

      Elimina
  5. La primavera és molt salvatge a vegades, molt depriment d'altres, sobretot la primavera de l'adolescència. A mi, però, ara m'agrada molt. El poema m'arriba molt, pel contrast.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és precisament l'estació ideal per les persones amb depressió.
      I dels adolescents que n'hem de dir... Ja se sap que la sang i les hormones van de bòlit.

      Elimina
  6. Jo sóc més d'hivern i tardor. La calor em costa

    ResponElimina
    Respostes
    1. La calor aixafa molt. A mi també em passa, en canvi el fred el suporto millor.

      Elimina
  7. Em resulta curiós que sempre parlem de si ens agrada la primavera o no, i, com a molt, la lardor, però no ho enfoquem igual amb l'hivern o amb l'estiu... o és una impressió meua?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha molta gent que li agrada al estiu. Al menys jo en conec forces que són feliços amb la llum i la calor del estiu, encara que sigui de 40 graus a l'ombra.
      Ara l'hivern ja te menys adeptes. Els dies tan curts no agraden gaire...

      Elimina
  8. Crec que poc entendre'l, el poema. De vegades la bellesa ens pot fer mal, per pura comparança amb el nostre estat d'ànims. Per sort, hi ha moltes primaveres a la nostra vida...
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Recordo un poema de Màrius Torres, "Un altre abril", que està al blog, que expressa, a la seva manera, els mateixos sentiments envers la primavera.
      Una abraçada, bonica.

      Elimina
  9. Gairebé m'ha fet pena pobra primavera...encara que a un no li agradi, tampoc
    cal fer-li un lleig...
    Bona nit, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha,ha,ha!
      No pateixis, M.Roser, que la primavera ja té molts admiradors que la festegen. No és pot agradar a tothom!
      Petons!

      Elimina
  10. A mi les al·lèrgies primaverals m'aturen, a part d'això, potser el poeta es queixa de la superficialitat amb què és tractada la primavera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veig que aquest poema té diverses lectures, com acostuma a passar en la bona poesia. Aquest és el teu punt de vista, i és perfectament possible.

      Elimina