dimecres, 23 d’abril de 2014

" SANT JORDI " de Joana Raspall

Joana Raspall, una gran poeta, que fa poc ens va deixar, ens ofereix un poema en el que Sant Jordi, valent i ardit, després de matar el drac, dubte de haver acabat la feina. Te raó, encara n'hi queda...



Pel caminet de vora el riu,
tresca que tresca,
va galopant un cavaller.
                          Sant Jordi va,
                                  Sant Jordi ve!
Ha senti dir que hi ha un país
plora que plora
perquè d'un drac és presoner.
                          Sant Jordi va,
                                  Sant Jordi ve!
La seva espasa al raig del sol
brilla que brilla.
-Cercaré el drac i el venceré!
                           Sant Jordi va,
                                   Sant Jordi ve!
I tot tornant, quan l'ha vençut,
dubta que dubta:
-Potser aquest drac no és el darrer...
                           Sant Jordi va,
                                    Sant Jordi ve!
  

                                       Joana Raspall


 

22 comentaris:

  1. Bonic poema...Sort que també hi ha dracs bons que ens poden ajudar...
    Que et regalin moltes roses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dracs bons algun n'hi deu d'haver. Però és fan nota més els que no ho són. :(
      Roses no, m'han regalat un roser!

      Elimina
  2. Quanta raó, la Joana Raspall!!! En tenim uns quants de dracs...

    Sant Jordi va, Sant Jordi ve... Sant Jordi!!! Torna!!! :DDD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, si us plau!
      Que Sant Jordi torni per acabar la feina. ;)

      Elimina
  3. Respostes
    1. Ha sigut un dia emotiu. Sant Jordi és un dia especial, oi?
      I tu, has tingut moltes roses i llibres?

      Elimina
  4. Ostres, és boníssim... Ens queda un drac molt ferotge, encara. Bon Sant Jordi

    ResponElimina
    Respostes
    1. La Raspall, molt innocentment, les deia ben dites.
      Jo també desitjo que hagis passat bona diada, Loreto.

      Elimina
  5. No és l'únic ni el darrer, Sant Jordi tots els farà presoners! Bona Diada, plena de llibres i roses :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mira quin rodolí més encertat que has fet, Sílvia!
      Ni llibres ni roses, però ha estat un dia formidable.
      I tu, moltes roses i llibres?

      Elimina
  6. Hi ha víbries perilloses, i crec que passades pel bisturí que...dixa-les aná!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A les víbries que pul·lulen per aquí, emprenyant, no hi ha bisturí que les arregli.
      Malauradament qui neix víbria, víbria es queda.

      Elimina
  7. Un poema deliciós. Jo crec que de vegades els dracs són més nobles que els prínceps i les princeses. És clar que hi deu haver d tot... .)
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur, hi ha prínceps i princeses més malignes que els pobres dracs, que arrosseguen tan mala fama.
      Abraçades!

      Elimina
  8. molt adient recordar-la en el primer Sant Jordi que no ens acompanya

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada recordar-la. Era una persona entranyable i una molt bona poetessa.

      Elimina
  9. Necessitem un altre Sant Jordi que vagi i vingui.
    Preciós poema

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, el necessitem, però ara miracles d'aquests ja no s'estilen. Em sembla que ens haurem d'espavilar soltes.
      Si, és un poema encantador.

      Elimina
  10. original i boníssim poema, que desconeixia. m'ha encantat !
    un nou regal teu glòria ! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt que t'agradi, Joan ;D
      Una abraçada!

      Elimina
  11. Llegint el poema he sentit el galop del cavall com s'anava acostant i la remor de la gent que cridava: visca Sant Jordi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Visca!!!
      Realment, és un poema amb molt visual, amb molt de ritme que s'encomana.

      Elimina