dilluns, 14 d’abril de 2014

"ABRIL A PANTICOSA" de Miquel Dolç i Dolç

El poeta de Mallorca recorda en aquest bell poema el paisatge idíl·lic d'una primavera al Pirineu aragonès. 



Exulten els avets traient els braços
del càrcer de l'hivern: llur dansa verda
s'arrapa als roquissars esbalaïts
davant les mans innúmeres de l'aigua,

que rep, ja riu, les fresques cabelleres
de mil cascades joves. Retruny l'aire
d'abril, la llum del cel: la solitud
es vesteix d'una bàquica alegria.

Mes de les recordances la glacera
rosega rost avall les timbes dures.
La vall de Panticosa empeny castells
d'aram cap a la boira i les congestes

que sembren un color, un color tristíssim,
de perla dins el gorg de l'atonia.
Un dia el temps aquí s'ha d'aturar,
rellotge sense corda, sec per sempre. 


                                Miquel Dolç i Dolç 
                                                 "Imago Mundi"



8 comentaris:

  1. Colpidor aquest color tristíssim que l'illenc veu allà.
    Jo també crec haver-li vist, en aquest indret, però ell va saber dir-lo.
    Gràcies, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saber definir un color no és cosa fàcil. I menys dir-lo de manera tan bella.
      Una abraçada, Jordi!

      Elimina
  2. Quin poema de contrastos, com la vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, Novesflors, clarobscurs. Llums i ombres.

      Elimina
  3. Si en passen de coses a la natura, quan s'acaba l'hivern...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot es desperta i es comença a posar en marxa. Un meravellós enrenou!

      Elimina
  4. És veritat que en alguns paisatges el temps no corre. M'agrada la frase
    "La vall de Panticosa empeny castells
    d'aram cap a la boira i les congestes"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són versos molt encertats. De fet tot el poema descriu amb molta bellesa el despertar de les muntanyes pirinenques.

      Elimina