dijous, 10 de gener del 2013

" HIMENEU " de Joan Brossa

Un  poema deliciós. L'amor, la Natura, el compromís amb el sol per testimoni.

 
El matrimoni està determinat
per l'amor purament
i simplement,
i aquesta és la gran prova que imposem
al nostre amor.
Ni per curiositat, amb orgull
ho declaro,
no hem visitat cap església,
però sí que ens parem en silenci
davant aquests vells arbres.

El respecte al nostre amor
fa abstenir-nos de tot
el que sigui un negoci
o un segell o un afront.

Ens aturem a l'entrada del bosc;
ell acompanya, digne, la pregària.
ens inclinem en entrar-hi;
res no ens destorba el pas.

Ens besem com dos pans sota la gran arbreda.
I així el sol senzill declara
que som marit i muller.

                         Joan Brossa
       

10 comentaris:

  1. Curiós poema que no coneixia. En parlar de Brossa sembla que sempre pensem en poesia visual.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Té molta poesia en Brossa, però, realment, la més coneguda és la visual.

      Elimina
    2. I això que només n'hi ha editada una petitíssima part. En canvi, hi ha prop de vuitanta llibres de "poesia literària" que es poden trobar a biblioteques i llibreries. És clar que llegir poesia requereix un esforç superior, però tampoc els seus poemes visuals són de lectura fàcil.

      Elimina
    3. Però Brossa mereix l'esforç. Per això periòdicament procurem compartir la seva poesia.
      Gràcies pel comentari!

      Elimina
  2. El bosc ja ho és com un templa tot ple de natura...

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant! I inspira més devoció que molts temples que conec.
      Petons, M.Roser!

      Elimina
  3. En segons quins boscos hom se sent religiosament profà i humil.

    Meravellós.

    ResponElimina