divendres, 11 de gener del 2013

" EL CONFORMISTA " de Angel González

Demà, 12 de gener, farà cinc anys que va morir el poeta. El recordem avui amb un dels seus poemes.




Cuando era joven quería vivir en una ciudad grande.

Cuando perdí la juventud quería vivir en una ciudad pequeña.

Ahora quiero vivir.


                  Angel González



                                                                  
                                                                                                    Viñeta de Mingote

16 comentaris:

  1. Cinc anys! Com passa el temps!
    Un poema preciós, amb el qual em puc sentir perfectament identificada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu, i jo, i molta gent. Es un poeta sensible, que arriba fàcilment a qui el llegeix.

      Elimina
  2. Tanmateix, hi ha aniversaris propis que passen amb menys soroll. Tinc el mal costum d'escriure-me'n cada 22 d'agost. Costa, però cal. Recordes el poema de Corró que va llegir l'Enric? Era el dels meus 45.

    Meravellós. Has de llegir aquest, també. Voldria traduir-lo al català:
    http://www.amediavoz.com/gonzalez.htm#INVENTARIO%20DE%20LUGARES%20PROPICIOS%20AL%20AMOR


    Molts petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un fragment d'aquest poema INVENTARIO...és el que encapçala la vinyeta d'en Mingote.
      És una bona i sana costum escriure un poema el dia del teu aniversari. El que va llegir l'Enric és preciós.

      Elimina
  3. Ja ja ja! que bo! un any pot donar molt, ...

    ResponElimina
  4. Que gran que és l'Ángel González, els dos versos finals són genials. Es veritat que en la vida morim moltes vegades a l'any. La gent sempre diu que el temps passa volant. I vist amb perspectiva és veritat però cada dia és ple de segons, minuts i hores. I els dies passen, en el fons, lents. Una abraçada, Glòria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per mi l'Angel Gonzàlez és dels poetes que més connecta amb la meva sensibilitat. En tots els seus poemes trobo alguna vivència o un sentiment fàcilment identificable.
      Com passi el temps és una percepció nostra. En realitat em sembla que els que passem som nosaltres...

      Elimina
  5. un poeta de l'esperit, molt enriquidor llegir-lo i recordar-lo
    abraçades glòria !
    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un bon poeta i em don la impressió que devia ser també un bon home. Personalment l'admiro molt.
      Una abraçada, Joan!

      Elimina
  6. Aquestes petites morts per viure un any més, són les coses que ens deceben dia a dia...
    Hi ha un parell de girs que els he trobat molt curiosos:
    Volverse menos cierto y roto por los puños...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aixo de "volverse menos cierto" és un pensament que a vegades em ve al cap quan em miro al mirall. Em veig com desdibuixada...no sé com explicar-ho.
      (Deuen ser les arrugues)
      Petonets!

      Elimina
    2. Però les arrugues són molt "ciertas", ho dic per experiència...

      Elimina
    3. Ai! (sospir) d'una certesa aclaparadora!
      bona nit, M.Roser!

      Elimina