dijous, 2 de febrer del 2012

"UN DIA QUALSEVOL" de M. Martí i Pol

Colpidor aquest poema de Martí i Pol, en el que demana morir dempeus i sense mirar enrere...

Un dia qualsevol foradaré la terra
i em faré un clot profund
perquè la mort m'arreplegui dempeus,
reptador, temerari.
Suportaré tossudament la pluja
i arrelaré en el fang de mi mateix.
Quiti de mots, em bastarà l'alè
per afirmar una presència
d'estricte vegetal.
L'ossada que em sustenta
s'endurirà fins a esdevenir roca
i clamaré, amb els ulls esbatanats,
contra els temps venidors
i llur insaciable corruptela.
Alliberat de tota turpitud,
sense seguici d'ombra,
no giraré mai més el cap
per mirar enrere
                                                 M. Martí i Pol
                                                                      "La pell del violí"

2 comentaris:

  1. Colpidor i això en un dia qualsevol. Despren, però, força.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que té molta força, ja frases que a mi em posen carn de gallina, més saben la malaltia que patia.

      Elimina