dimecres, 29 de febrer de 2012

"NO ÉS AIGUA, NO" de Anna Dodas

Nova mirada al poema del 21 de juny

Una poesia molt visual i plena de força de la malaurada poetessa, tan tràgicament desapareguda.


No és aigua, no, que és foc
i el mantell argentat és de porpra
no són brises suaus, són remolins
uns llavis vermells de dents esmolades
fileres de dents dures i blanques
un sexe ardent on tot si fon
flor de cactus
flor de carn
caòtics plenilunis estivals
repic incontrolat de campanes, insectes
agulles roents
això és i no allò altre:
una fosa madura i la terra negra
no hi ha estels en la nit, hi ha
rabents cometes.

                         Anna Dodas 
                                 "El volcà" 
 

4 comentaris:

  1. és curiós aquest món de la globosfera, acabo de passar per 2012, el bloc del Joan Abellaneda, i m'he trobat amb un poema seu que parla exactament del mateix des del punt de vista masculí, em semblen tots dos dos poemes bellíssims sobre un tema que si no es tracta de manera adequada pot resultar groller. És fort que algú mori tan jove quan les seves paraules tenen tanta força i la seva gola té tantes coses a dir. Què deu tenir Folgueroles que dóna personatges tan potents i singulars?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Carina. No coneixia el 2012, ara l'acabo de visitar. Molt interessant. Això de la globosfera és un no parar...
      I tens raó, aquests temes tenen el perill de derivar en vulgars o grollers, però la Dodas ha fet un poema magnífic.
      Llàstima que n'ha deixat tan pocs!

      Elimina