dissabte, 4 de febrer de 2012

"ENCARA QUE MOLT TARD..." de E. Martínez-Pastor

Una veu poc coneguda, però amb molta obra publicada. Avui en fem un tast.



 Encara que molt tard, vàrem trobar-nos
I vas vestir-me el cos, la carn dels ossos,
amb bruses estampades de clarors
i amb túniques obertes,
per on la mà vermella del desig
ens posseïa.  (...)


A la faldilla
de la teva puresa
brodaré roses
perquè em perfumin l'urna
que guarda l'enyorança.

            Esther Martínez-Pastor
                 (Trenes de sucre)

Pintura: Tamara Lempika

8 comentaris:

  1. Jo no la coneixia pas... realment és preciós aquest poema!

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'hi trobat a "Eròtiques i Despentinades" un llibre de poesia escrit per dones.

      Elimina
  2. Té raó la Carme, és preciós!
    Jo tampoc en sabia res d'ella! Gràcies per acostar-la a casa teva i compartir-la!
    Aniré a llegir-ne més!
    Bon dia, Glòria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc en sé gaire cosa, costa d'esbrinar, molts llibres de poemes ja no es troben. En fi, es fa el que és pot!
      Bona nit, Fanalet!

      Elimina
  3. que bonic!!
    he de pasar amb mes temps...
    a casa teva s'ha de gaudir lentament
    fins aviat

    petons de sargantana

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Sargantana! Passa quan vulguis, sempre es una alegria la teva visita.
      I, si, tens raó la poesia, per gaudir-la, s'ha de llegir sense presses.
      Bona nit i petonets!

      Elimina
  4. Molt , però que molt suggerent.
    Vinga, una més a la llista!

    Bon diumenge!

    ResponElimina
  5. Hola, Pais. La llista és llarga i segur que en faltaran moltes!
    Bona, nit!

    ResponElimina