dijous, 9 de febrer de 2012

"CANCIÓN DE INVIERNO" de Juan Ramón Jiménez

Amagats, qui sap a on, els ocells al hivern canten, canten...


Cantan. Cantan.
¿Dónde cantan los pájaros que cantan ?
Ha llovido. Aún las ramas
están sin hojas nuevas. Cantan. Cantan.
los pájaros. ¿En dónde cantan
los pájaros que cantan ?
No tengo pájaros en jaulas.
No hay niños que los vendan. Cantan.
El valle está muy lejos. Nada…
Yo no sé dónde cantan
los pájaros (cantan, cantan),
los pájaros que cantan.

Juan Ramón Jiménez 

8 comentaris:

  1. La veritat és que, tot i l'hivern, els ocells estan apropet i continúen refilant cada matí.
    Els que no estan engabiats, uns emigren cap a zones més càlides, i els que no els cal, es queden per aquí. I canten, la veritat és que canten.
    Aquest pitroig fa cara de fred!

    Quants anys feia que no llegia Juan R. Jiménez.
    M'ha fet gràcia i tot! :)
    Bona nit, Glòria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A casa hi ha uns quants ocells que venen al pati a picossejar menjar que els poso. Em fan molta gracia quan es veig, no sé quins ocells son, però no els he sentit mai cantar.
      Jo tampoc el llegeixo sovint a JRJ, però de tant en tant ve de gust, i aquest poema és molt bonic.
      Bona nit, Fanalet!

      Elimina
  2. Cada dia els hi deixo trossets de pa i, sí, canten, canten de contents :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oh, quina sort! els meus ocells no canten. :-(
      Pot ser no els agrada el que els hi poso...però ben bé que s'ho mengen

      Elimina
  3. potser no els veiem, pero els sentim
    fin i tot a la ciutat

    bon dia, Gloria

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo si que els veig, cada dia al pati, tot i que se'n van de seguit quan em veuen. Ara aquests no canten ni tan sols fan piu-piu

      Elimina
  4. Aquest hivern tinc un pit-roig mig adoptat, jo li deixo engrunes i ell m´alegra els matins.
    Em sembla naïf la poesia de Juan Ramón Jiménez, em transporta a l´infantesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El pit-roig és un ocell molt graciós i molt bufó. Els del meu pati, pobrets, són marronets i no tenen rés d'especial però també em fa alegria veure'ls.
      Veig que JRJ és un poeta que evoca records!

      Elimina