dijous, 1 de desembre del 2011

"CAMBRA DE LA TARDOR" de Gabriel Ferrater

La poesia de G. Ferrater està basada en l'experiència de les relacions humanes, sobretot amb les dones,  i la difícil complexitat entre amor i desig, mai no resolta.

  
La persiana, no del tot tancada, com
un esglai que es reté de caure a terra,
no ens separa de l'aire. Mira, s'obren
trenta-set horitzons rectes i prims,
però el cor els oblida. Sense enyor
se'ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d'olor de poma. 
 
Que lent el món, que lent el món, que lenta
la pena per les hores que se'n van
de pressa. Digues, te'n recordaràs
d'aquesta cambra?
"Me l'estimo molt.
Aquelles veus d'obrers - Què son?"
Paletes:
manca una casa a la mançana.
"Canten,
i avui no els sento. Criden, riuen,
i avui que callen em fa estrany". 
 
Que lentes
les fulles roges de les veus, que incertes
quan vénen a colgar-nos. Adormides,
les fulles dels meus besos van colgant
els recers del teu cos, i mentre oblides
les fulles altes de l'estiu, els dies
oberts i sense besos, ben al fons
el cos recorda: encara
tens la pell mig del sol, mig de la lluna.
Gabriel Ferrater

7 comentaris:

  1. És boníssim com "retrata" el pas del temps i la capacitat aquesta de deixar-te que t´apropiïs del poema en llegir-lo. Qui no ha viscut un moment així?
    Quan fullejo Les dones i els díes el llibre sempre s´obre en aquest poema, de tant llegir-lo.

    ResponElimina
  2. És molt bo! És molt plaent llegir poemes com aquest, m'enamoren!

    ResponElimina
  3. Bons? nostàlgics? romàntics?
    Ai, Veí, els records...

    ResponElimina
  4. Si, Carme, és un bon poema. A mi també m'agrada.

    ResponElimina
  5. Pais, quina sort que portis tants temps gaudint dels poemes de Ferrater! Jo fa poc que l'he descobert.

    ResponElimina
  6. Si, Núria, es d'aquells poemes que no et canses de llegir.

    ResponElimina