"LLUM D'OCTUBRE" de Josefina Peraire

Avui un petit homenatge a una companya recentment desapareguda de manera tràgica; caminant en busca de la poesia va trobar la mort. Avui compartim els seus versos i el seu record.

La nit tenia pressa...
Ens fugia la llum d’aquella tarda
que els nostres ulls volien retenir.

Immersos al paisatge,
ens adonàvem del vertigen
de com se’ns apagaven els colors

d’aquell ventall de porpres
oferts al nostre pas.

I vam desfer el camí
amb el roig aturat
en uns versos d’amor!

             Josefina Peraire

Imatge: Portada del seu llibre "Per rutes de silenci i crits de tramuntana"

"CANÇÓ DE VEREMES" de Josep Maria de Sagarra

Un poema festiu que parla de la verema per recordar a Josep Maria de Sagarra en l'aniversari de la seva mort.

Els ditets de la minyona

saben bellugar el falçó,

quan la vinya se n’adona

tota tremola de por;

picapoll, pansa rodona,

vinet de la il·lusió.

Tot allò que el falçó trenca,

ho recull el cistelló;

ai, sarment escardalenca,

com t’esqueixen el mandó,

la garnatxa moradenca,

que és vi de molta dolçor!

Ai, la rabassa aclarida

t’hem sagnat de bo i millor!

Raïm, si al cep ets la vida,

al cup no et tenim un no.

Quina sema! més farcida!

Quin trot més engrescador!

Vinya nostra veremada,

si et demanéssim perdó!

Quan siguis espampolada,

quan empenyi la fredor

esperarem l’altra anyada,

amb el traguet del porró.

  

               Josep M. de Sagarra

                     "Cançons de totes les hores"

"CANÇÓ DEL BES SENSE PORT" de Maria Mercè Marçal

Recordem a Maria Mercè Marçal, ella ens parla d'amor. Del poema neix una cançó que canta Maria del Mar Bonet.
  

L’aigua roba gessamins
al cor de la nit morena.
Blanca bugada de sal
pels alts terrats de la pena.
Tu i jo i un bes sense port
com una trena negra.

Tu i jo i un bes sense port
en vaixell sense bandera.
El corb, al fons de l’avenc
gavines a l’escullera.
Carbó d’amor dins dels ulls
com una trena negra.

Carbó d’amor dins dels ulls
i el ulls dins de la tristesa.
La tristesa dins la mar,
la mar dins la lluna cega.
I la lluna al grat del vent
com una trena negra.

    
                                       M. Mercè Marçal 

"A MITJAN SETEMBRE" de Maria Manent

Camí de la tardor la Natura va canviant d'aspecte, el poeta ho observa tot i ho descriu amb la seva exquisidesa habitual. Aquí podeu sentir el poema  en la veu del seu autor.  Penso que ho fa molt bé. 

Llarga com la carena, sobre el riu,
cada matí s’adorm la boira clara.
On són els lliris? S’ha tornat esquiu
el sol adesiara.

Però canten aloses cel amunt
i fan les herbes una olor més forta.
La vidiella no és un blanc repunt,
sinó una seda morta.

Amb cent ulls grocs ens mira el codonyer
quan el reflex de l’aigua se’ns apaga.
L’argent de l’albereda té el primer
tremolor d’un or vague.

No veureu a la posta aquells nacrats
dofins del juliol. És grisa i bistre.
La guineu caça vora els espadats
amb un lladruc sinistre.

I les aglans madures, pel camí,
es desprenen del calze. L’avellana
dringa pels sacs. La poma fa venir
el gaig a la solana.

I si l’avellaner duu el fruit vinent
en verdes arracades, és vermella
la pinassa, i les flors, vora el torrent,
es parlen a l’orella.


                      Marià Manent

" RECORD..." de Joan Sales

Joan Sales només té un llibre de poemes "Viatge d'un moribund" que va escriure durant el seu exili per terres de Haití i Mèxic de 1939 a 1948, quan finalment va retornar a Catalunya. No tornaria mai més a escriure poesia

                                      "Recuerdo de Veracruz"

                                                   Carpe Diem!

      No s'obliden mai més unes hores de calma.
   Viatger, prou has fet si amb la brisa del mar
   has flairat un moment l'alta pau de l'atzar
                                    a l'obra d'una palma.

                                                                       

             ¡No pensar, no sentir, no voler, no enyorar
             Ja no veuràs mai més aquesta estranya platja
             i és sovint el millor que resta d'un viatge
                    el record d'un instant molt clar.

                                                    Joan Sales   

                                                               

"SETEMBRE" de Joana Raspall

Com un preludi de la tardor ens arriben penjolls de deliciosos raïms, -que bo el moscatell!- que ens omplen la boca de dolçors.

Raïm daurat i sucós,

   raïmet atapeït,

madures emmorenit

pel bes de la solellada.

     Tens el gra tan dolç i ros

  que sembla d’aigua emmelada.

                                  Joana Raspall
                                                            "Degotall de poemes"

"ARA US PREGUEM PER CATALUNYA" de Joan Fuster

Preguem per Catalunya, preguem per restar-li fidels, preguem per la llibertat! 

A tots
Ara us preguem per Catalunya, oh Deu!
Ni terra ni cançó: pa que més val.
Ella ens entra en la carn com un foc greu
i ens força a un clar designi seminal.

Us preguem de saber restar fidels
al seu tracte de llavi, espasa i niu.
És tan pura al costat de les arrels,
idèntica a l’amor, arc d’aire viu.

Feu-nos-en privilegi durador!
Distribuïda en mots i fortitud la tenim.
Esmerceu-la Vos, Senyor!

Perquè puguem somriure en el combat,
obriu son temps, el temps que ha merescut!
Deu-li la vostra mà i la llibertat!

  
                                Joan Fuster


Pintura: A. Tapies

"UN AMOR, UNS CARRERS" de Vicent Andrés Estellés

Recordem al gran poeta valencià, que va néixer a Burjassot en aquesta data, l'any 1924. El d'avui és un poema d'amor.

Tot retorna agrupant-se i és una sola història,
una amor, un destí: perdura sense els noms
són els noms d'uns carrers, l'amor, el sol amor.

Aquells besos frenètics a la porta de casa,
una lenta tristesa que et recorria el cos
o una alegria invicta, una delícia invicta
que ara retorna intacta... Tot retorna, agrupant-se;
és ja una sola història, un amor, un destí.
Aquelles nits d'hivern, aquelles nits d'estiu.
Els amors fan l'amor, les històries l'historia.
Les paraules terribles que ja no diu ningú.

Aquelles mans enceses, unes vegades cruels,
d'altres vegades tendres. 
Tots els amors, l'amor, tota la vida.
No sé si està clar: per mi si que ho està.

                                                          V. Andrés Estellés  



Pintura: Andre Khon

"LA SOLUCIÓ DEL IL·LÚS" de Pere Quart

Ai, quanta raó tenia el gran Joan Oliver, quina visió tan nítida del problema que de

tants anys ens aclapara!

La democràcia sols
funciona sense trampes
en els pobles on abans
de votar-la i engegar-la
ja l’exercien, de fet,
per costum i per criança.

I per això no reïx
a l’Espanya retardada
on encara lleven fruit
caciquismes, tupinades,
capellanies i feus,
rebrots d’antigues usances.

¿Com pot Catalunya entrar
en la mateixa fornada
si ella, només per raons
-val a dir-ho-, geogràfiques
supera cívicament
el míser estat d’Espanya?

Que ens deixin, doncs, anar sols
i podrem, amb temps i palla,
ensenyar-los com se fa
una vera democràcia.

Llavors, i només llavors,
encetarem el diàleg
per arribar a ser germans
-però cadascun a casa!

                    Pere Quart

Trencadís: Eva Moreno Bosch

"L'AMOR VORA EL RIU" de Màrius Torres

Acomiadem l'agost recordant a Màrius Torres en la data del seu naixement. El d'avui és un poema que parla d'amor i de nostàlgia.

Sílvia, ¿recordes l'amor vora el riu,
            entre els verns i l'heura?
I l'aigua que corre, mirall que somriu
            només que ens hi volguéssim veure!

Barques passaven plenes de cançons.
No les vèiem pas, només se sentien.
Veus d'aigua: Adéu, ens feien- i morien
del riu, igual i sempre nou, al fons. 

                    Màrius Torres 

Pintura: Theodor Robinson