dijous, 7 de febrer del 2013

" S O L " de Josep Palau i Fabre

El poeta explica el nom del seu llibre Poemes de l'alquimista: "És a dir, poesia entesa no com un fi en ella mateixa, sinó com un mitjà d'exploració, o d'experimentació, com per altres ho poden ser el microscopi o la música, com a l'edat mitjana s'empraven els metalls". 


A voltes, en llevar-se, l'home sol 
sent fred al cor, una dent que el mossega 
a causa de no haver sota el llençol,
durant la nit, un cos per a la brega.  


I es mou feixuc, amb la recança oberta 
d'abandonar un lligam que desconeix, 
i mira el llit de nou i empal·lideix, 
veient la companyia tan deserta.  


Viu amb el pensament alatrencat, 
com si tot l'univers mudés de ruta 
i no trobés una esfera segura.  


I va tot sol i sent nosa al costat: 
algú que en el flanc dret se li detura 
fent-li present la seva vida eixuta.  


                             J. Palau Fabre
                                       "Poemes de l'alquimista"


Imatge: Humberto Rivas

8 comentaris:

  1. És un pèl trist, com trista és la soledat de qui no vol estar sol. M'ha agradat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó. És trist però és un bon poema. A mi també m'agrada.

      Elimina
  2. Una bona descripció de l'home sol... arriba endins.

    Sempre he llegit molt més els poemes d'amor de Palau i Fabre (o m'hi he fixat més).
    Aquest no el recordava.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No l'he llegit molt a Palau i Fabre, però els poemes que conec
      no són precisament d'amor.
      Els buscaré per llegir-los. Gracies, Carme.

      Elimina
  3. És una bona cosa això d'experimentar amb la poesia...Tot i que d'aquest experiment en surti algú que pateix la solitud...

    ResponElimina
    Respostes
    1. La solitud és molt poètica. Fa poemes tristos, però bons, com es aquest cas.

      Elimina