dimarts, 7 d’agost del 2012

"LA MEVA AMIGA COM UN VAIXELL BLANC" de J. Salvat Pappaseit

Avui fa anys que morí el poeta. Aquest mes no publiquem poesies tristes. 
El recordem, doncs, amb un poema tendre, apassionat i dolç. 
Ramon Muntaner  n'ha fet una preciosa cançó. I Ovidi Montllor la recita amb molt de sentiment.




Aquella verge vinclada als meus braços 
tota es donava però ha fet un gran crit. 
-Oh, amat, no temis! - em deia 
    ajocant-se: 
-No hi ha a la terra cap glavi més fi. 
Cerca pel món, que no en trobaràs d'altra 
que et faci ofrena d'un amor tan pur. 
No em deixis, no, que el teu bes m'amanyaga: 
¿com ho faria, si era sense tu?- 
I ara s'alçava i jo la vestia 
i els seus cabells destrenava pel coll. 
La carn, flotant al mossec de la vida, 
s'enorgullia de la comunió. 
-¿Què més voldràs, si el meu cos que et guardava 
ara ja és teu, i elevarà el teu cant?- 
I amb els peus nus, de puntetes, mirant-me: 
-Quan corris món, el meu nom ¿què et dirà?- 
A cada mot més la veu endolcia, 
i jo era alhora l'heroi i l'esclau: 
-No et deixaré 
     et diré el nom d'amiga. 
La meva amiga: com un vaixell blanc. 
I encar de nou la prenia en mos braços 
-ja era el seu ventre més alt i més fort. 
I a cada pit un vermell: 
      dues brases 
com la punxada del llavi i del cor.  

                               Joan Salvat Pappaseit

 

17 comentaris:

  1. Conec el poeta, el poema, els cantants i la cançó....m' agrada moltíssim!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també, molt. Quan més el llegeixo, quant més el sento, més a dins m'arriba.
      Magnífics tant el Ovidi, com el Muntaner. I el poeta...sublim!
      Elimina

      Elimina
  2. Corprenedora (i esglaiadora a voltes) la bella sensibilitat del poeta. Un gran recordatori per a ell i per a tots nosaltres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu has dit la paraula que jo no trobava "esglaiadora", talment. Cada cop que el llegeixo em commou.
      Gràcies, pel comentari i per la paraula adient. :)

      Elimina
  3. Un poema precós per recordar-lo, Glòria.
    Te'n deixo la veu per si el vols escoltar de nou...

    http://www.goear.com/listen/8e11c30/la-meva-amiga-com-un-vaixell-blanc-ovidi-montllor

    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'Ovidi és un dels millors rapsodes que conec.
      Gràcies per l'enllaç. I per la visita.
      Una abraçada!

      Elimina
  4. No entenc perquè dieu esglaiadora, la veu del poeta. Potser per l'edat en què va morir?
    Perdoneu, semblo baixada de l'hort, de vegades. El poema és preciós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure si m'explico. Jo no vull dir esglaiador de esfereïdor.
      El poema parla d'una noia que s'entrega per primera vegada al seu estimat, i sent el temor de que la deixi, de que la oblidi. I trobo tan tendre la sensibilitat del poeta al descriure l'escena que m'emociona, em fa estremir. Això volia dir: esglaiador d'estremidor. Jo ho sento així.
      No has escoltat la cançó? No es preciosa?...

      Elimina
    2. (Tinc el cap a la Lluna. Ho sento. )
      Sí que estremeix de com ho explica. Conec pocs homes que foren capaços de dir això sense ser figaflors o ser titllats de feministes. Els 3 últims versos són extremament delicats.
      He escoltat la cançó. Hom voldria ser destinatària de cada vers...Només per aquest poema val la pena ser recordat.
      Gràcies, estimada.

      Elimina
    3. I ara! No t'has de disculpar. Jo ho sento aixi, però no vol dir que estigui encertada. Però veig que estàs d'acord amb la sensibilitat del poeta i en la delicadesa que traspuen els seus versos.
      Una pena una vida tan breu...
      PETONS, preciosa!

      Elimina
  5. "No et deixaré, et diré el nom d'amiga,
    la meva amiga com un vaixell blanc"...M'agraden molt aquests versos.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I a mi. Molt.
      Tenim gustos força afins, oi?
      Petonets, bonica!

      Elimina
  6. Un poema molt maco, però no acabo de entendre els últims 5 versos de la estrofa final, em podrien ajudar a interpretar-la?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marina, crec que el que volen dir els últims cinc versos és que ja per segon cop, la noia està més confiada i per això el seu ventre ja era "més alt i més fort" i, finalment, com la noia es guanya el poeta tan carnal com espiritualment.
      És el meu punt de vista, corretgiu-me si no estic encertat.

      Elimina
  7. Un poema molt maco, algú m'ajudaria a fer un comentari sobre aquest poema?

    ResponElimina
  8. Hola estic fent un treball sobre aquest poema, i m'agrada molt, pero hi ha una cosa que no entenc.
    Què vol dir el poeta dient "s'enorgullia de la comunió".
    Gràcies, petons

    ResponElimina