dissabte, 9 de juny del 2012

"VENÇUDA I TOT" de Mercè Rodoreda


“Vençuda i tot vull ser jo mateixa” ens diu en aquest esplèndid sonet. Aquest vers proclama l´esperit de la gran narradora perquè, si bé com a novel.lista crea mons a través dels seus personatges, en la lírica hi respira la seva veritat més profunda.
La imatge és obra de Rodoreda, que també pintava. 


 
Sang sense esclat, afany secret de l´arbre,
fronda que el vent de la tardor consum,
sobre el meu pit, oh somni pres en marbre,
un déu reneix embriagat de llum.


Címbals bateu, el meu orgull em deixa!
Quina pluja d´amor nodreix l´arrel?
Vençuda i tot, vull ésser jo mateixa,
abella furiosa de sa mel.


Tant se val, tant se val que l´amagada
mà de l´aurora hagi escanyat en cada
bardissa un pobre rossinyol cansat,


incendiada nit, oh fugissera,
que em deixes panteixant per la sendera
de joia en el meu rost emmetzinat.

                                      Mercè Rodoreda


Pintura: M. Rodoreda

12 comentaris:

  1. Té força aquest sonet i, una mica de desesperació. El dibuix m'agrada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Magnífica escriptora, bona poetessa...i a demés pintora!
      Deu n'hi do!!!

      Elimina
  2. Vençuda i tot... i no renunciar, em sembla una bona manera de sentir-se vençuda. És com si no fos vençuda del tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també ho veig aixi. Si vol continuar sent ella mateixa és que encara no es dona per vençuda!

      Elimina
  3. la faceta de poeta i pintora no la coneixia...bon sonet i contundent!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No va escriure gaire poesia. Pel que sé tota la seva obra poètica està compendiada al llibre "AGONIA DE LLUM". Jo tampoc la coneixia com a pintora.

      Elimina
  4. T'he enviat la llegenda... No sabia que la Mercé Rodoreda fes poemes. Malgrat sentir-se vençuda, sembla que fa un esforç per sortir-se'n...
    No coneixia el teu blog, si m'hi fas un raconet, faré companyia al rossinyol cansat...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho he vist. Gràcies. M'agrada molt saber aquestes coses, les trobo molt curioses!
      Rodoreda va escriure poca poesia, però crec que val la pena anar-la revisant.
      M'agradarà molt que vinguis a fer companyia al rossinyolet...i a mi, si us plau. :)
      Una abraçada!

      Elimina
  5. I tanta força, tot un caracter la Rodoreda. I un mèrit molt gran jugar amb sonets essent tant magnífica narradora.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Escrivia poesia sota el mestratge de Carner, que la guiava en qüestions de mètrica, fins que es va decantar definitivament per la narrativa. En la tècnica pot ser necessitava mestre, però el esperit era ben be el seu!

      Elimina
  6. I tant que sí. Força i energia, la Rodoreda poetessa. És ben bé ella.

    ResponElimina