dimarts, 19 de juny de 2012

"VORA EL BARRANC DELS ALGADINS" de Teodor Llorente

Teodor Llorente és considerant el pare de la Renaixença a València. En aquest poema parla d'un paisatge de la seva infantesa, del que guarda meravellosos records.  A  "La Panxa del Bou" la Júlia Costa ens fa una ressenya de la seva biografia. També hi trobareu una versió musicada del poema.


   Vora el barranc dels Algadins
hi ha uns tarongers de tan dolç flaire
que per a omplir d'aroma l'aire,
no té lo món millors jardins.
Allí hi ha un mas, i el mas té dins
volguts records de ma infantesa;
per ells jo tinc l'ànima presa
vora el barranc dels Algadins.
 
   Vora el barranc cels Algadins,
s'alcen al cel quatre palmeres;
lo vent, batent ales lleugeres,
mou son plomall i els seus troncs fins.
En ells, millars de teuladins
fan un soroll que el cor enxisa.
¡Qui ouir pogués sa xillerissa
vora el barranc dels Algadins! 
 
   Vora el barranc dels Algadins
l'aigua corrent los camps anega;
en sos espills lo sol llampega,
i trau l'arròs verdosos brins.
Sona el tic-tac en los molins;
i al caure el sol, caçadors destres,
a joca van d'ànecs silvestres
vora el barranc dels Algadins. 
 
   Vora el barranc dels Algadins
mourà demà les palmes l'aire,
li donaran los horts son flaire,
i sa cantúria els teuladins.
Lo mas demà guardarà dins
dolços records i imatges belles;
¡jo no podré gojar ja d'elles
vora el barranc dels Algadins!
  
                     Teodor Llorente

16 comentaris:

  1. Un poema de records, tendre, tendre... :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els records d'infància ho solen ser. Tendres i dolços...

      Elimina
  2. Un poema que sempre m'ha agradat molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que és molt bonic.
      M'he atrevit a enllaçar amb la teva magnífica ressenya, per documentar la figura del poeta. Espero que no et sàpiga greu.
      Gràcies :)

      Elimina
  3. Respostes
    1. I "acustic": gairebé es sent la xillerissa dels teuladins, que resulta que són pardals.

      Elimina
  4. Quina gran evocació al paisatge i a la memòria que el guarda. És fantàstic, no el coneixia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Celebro que t'agradi, Silvia. És un poema que descriu un paisatge idíl·lic, o idealitzat pels records, d'una manera molt bella.

      Elimina
  5. Respostes
    1. I una migdiada després de una paelleta! ;)

      Elimina
  6. Mira, aquest és un dels poemes seleccionats a l'antologia de la poesia catalana que és una lectura obligatòria del Batxillerat. Bona troballa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me'n alegro. És una llàstima que s'oblidin aquests poetes de la Renaixença que no són dels més anomenats.

      Elimina
  7. Un poema preciós, no el coneixia...Amb aquests tarongers que omplen d'aroma l'aire! Segur que aquest parell d'ocellets refilen a les seves branques...

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poema molt complert: visual, musical ...i aromàtic! ;)
      I entre l'aroma dels tarongers i els ocellets que refilen et desitjo bona nit!

      Elimina