dissabte, 30 de juny de 2012

"LA HIGUERA" de Juana de Ibarbourou

La poetessa uruguaiana mostra una gran sensibilitat i tendresa en els versos que dedica a un arbre senzill i humil.



Porque es áspera y fea,
porque todas sus ramas son grises,
yo le tengo piedad a la higuera.

En mi quinta hay cien árboles bellos,
ciruelos redondos,
limoneros rectos
y naranjos de brotes lustrosos.

En las primaveras,
todos ellos se cubren de flores
en torno a la higuera.

Y la pobre parece tan triste
con sus gajos torcidos que nunca
de apretados capullos se viste...

Por eso,
cada vez que yo paso a su lado,
digo, procurando
hacer dulce y alegre mi acento:
«Es la higuera el más bello
de los árboles todos del huerto».

Si ella escucha,
si comprende el idioma en que hablo,
¡qué dulzura tan honda hará nido
en su alma sensible de árbol!

Y tal vez, a la noche,
cuando el viento abanique su copa,
embriagada de gozo le cuente:

¡Hoy a mí me dijeron hermosa!
                           Juana de Ibarbourou

16 comentaris:

  1. Ja ja ja!
    Clar que sí!
    "Hermosssssssaaaaaaaaaaaaaaaaaa!"
    ja ja ja!

    ResponElimina
  2. I els fruits saborosos, fràgils i sucosos, que esclaten de goig dins del gris de la branca!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I que esclaten, sucosos, dins el roig de la boca!
      Cantireta, POETA!

      Elimina
  3. A aquestes hores...ja faig figues, avui.
    La veritat és que la figuera és un arbre ben especial com be poetitza la Juana de Ibarbourou.
    En tinc un parell de mig escanyolides, però quan broten, agafen una força que es deixen veure!
    Una abraçada, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Fanalet!
      A mi no em sembla que la figuera sigui tan lletxa com diu la Ibarbourou, tot i que, pel que sé, és dels pocs fruiters que no fan flor.
      Quina sort tenir arbres fruites. Dos figueres...i les figues són tan bones!
      Espero que hagis descansat i gaudit del cap de setmana.
      Una abraçada!

      Elimina
  4. Doncs a mi m'agraden les figueres i no només pels seus fruits. Hi pots gaudir d'una ombra i d'una frescor especial que no et proporciona cap altre arbre.

    Bon cap de setmana!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi tant! Tots els arbre tenen el seu encant.
      I si donen fruits tan bons com les suculentes figues, encara tenen més "encants".
      Una abraçada!

      Elimina
  5. M'encanten les figues, i l'ombra que fan tan immensa. Bon cap de setmana, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu també ets de les "fans" de les figueres! Potser no són dels arbres més airosos, però precisament per això fan una ombra tan gran i acollidora.
      Una abraçadeta, Silvia!

      Elimina
  6. A mi també m'agraden les figueres, sobretot si tenen la soca recaragolada...Segur que han vist passar més vides que tots els arbres llustrosos que tenen per veïns i a més fan ombreta...
    Diuen que les plantes si els parles, creixen més ufanoses, segur que la figuera del poema l'ha sentida i ara és feliç!!!
    Bon diumenge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que ho diuen això de que parlar a les plantes les fa créixer amb més vitalitat. I si és veritat, la figuera del poema farà uns fruits boníssims!
      Bon diumenge, M Roser!

      Elimina
  7. Sí que és cert que la poetessa mostra una gran sensibilitat en el darrer poema. El mateix criteri es podria aplicar en les persones, no? No sempre qui més enlluerna és qui té més bellesa interior, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Certament, no sempre la bellesa interior correspon amb l'aspecte físic. A vegades els fruits més dolços- amistat, comprensió, lleialtat- venen de qui exteriorment menys ens atrau. I el fruit és el que val.
      Gracies pel comentari i la visita, Verba volant!

      Elimina
  8. Hi sura una bella geometria.
    Geometria del moviment i el vers,
    de grans torsions.

    ResponElimina
  9. Torsions com les de les branques de la figuera. Això les fa més interessants, penso.

    ResponElimina