dijous, 17 de maig del 2012

"PODER DE LA POESIA" de Apel.les Mestres

Avui conclou "BARCELONA POESIA".  Quin poder no tindrà la poesia, que perdura en el temps! Apel·les Mestres ho confirma en aquest inspirat poema.



Jo escriuré ton nom en la neu blanca;
     el vent bufarà,
     la neu se fondrà.
No busquis ton nom en la neu més blanca,
     ton nom no hi serà.

Jo escriuré ton nom en la humida arena;
     l'onada vindrà,
     s'hi rebolcarà.
No busquis ton nom en la humida arena,
     ton nom no hi serà.

Jo escriuré ton nom en la roca dura;
     el mont cruixirà,
     la roca caurà.
No busquis ton nom en la roca dura,
     ton nom no hi serà.

Jo escriuré ton nom en les cançons meves,
     el temps passarà,
     se les endurà.
Que una en quedi sols, de les cançons meves,
     ton nom quedarà.


                            A. Mestres

6 comentaris:

  1. Com m'agrada descobrir poemes en aquest racó teu...
    És preciós...

    ResponElimina
  2. Això voldríem tots, que quedi una línia del que hem escrit per ser recordats. Sospir...

    ResponElimina
  3. I té raó, ha quedat!

    No totes les paraules se les enduu el vent. N'hi ha que queden.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara que escrivim per nosaltres mateixos ens agrada compartir-ho. I si restes algun escrit, algun poema, seria meravellós!

      Elimina