dimarts, 29 de maig de 2012

" DEIEM: LA NIT " de J.V.FOIX

Amb el seu llenguatge exuberant el poeta ens parla d'un camí, d'una parla en comú i d'una sola bandera. Nostres. I això ho hem d'aconseguir, diu, avançant tots junts.



Dèiem: la NIT!, en una nit oberta
al rost del Temps, més enllà del morir,
quan les negres frescors són un florir
d'aigües i veus, i focs, en mar oberta.

Per tu i per mi no hi havia deserta,
ni mà, ni llar; ni celler sense vi;
tots en el Tot, sabíem el camí
just i reial de la Contrada oberta.

Junts érem U en la immortal sendera,
l'alè indivís, el vent que venta l'era,
i un Mot, al Mot, era el parlar comú.

Serfs de la llum i lliberts per l'espera,
forts en el fort i assetjats per Ningú,
ens ombrejava una sola bandera.
                             J.V.FOIX 
                   "On he deixat les claus" 1953

10 comentaris:

  1. Me l'enduc en la nit, aquest poema.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. S'ha de llegir poc a poc, sort que la nit és llarga...

      Elimina
  2. Les pors són dins nostre. Té raó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I no ens les trèiem de sobre.
      Quina llàstima!

      Elimina
  3. I després de tot encara no ens ombreja una sola bandera...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fa gairebé 60 anys que Foix va escriure aquest poema, no és pot dir que s'hagi avançat gran cosa, Carme.

      Elimina
  4. El poema m'ha encantat. El comentari de la Carme m'ha meravellat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un bon poema, tot i que els de Foix no són fàcils. La Carme, com sempre, te tota la raó. En aquest cas és una pena...

      Elimina