dijous, 24 de maig del 2012

"A ESTUDI ELS BANCS SÓN VERDS" de Jaume Agelet

Demà al Centre Lleidatà es llegirà poesia de Jaume Agelet i Garriga , un poeta no tant conegut com seria de desitjar i que podem descobrir en aquests versos.




A estudi els bancs són verds.
Hi seuen uns infants que fan brandar llurs cames
amb els llibres oberts.

La llum és mel i vi a la finestra.
Hi ha un rellotge arrupit en un racó.
Un sant a la paret aixeca la mà destra.

Hi ha un cel picat d'ocells i amb uns lleganys
de claredat humida.
A la pissarra els nombres són uns tanys
de fi color de cendra.

Finestra enllà s'albira
una teulada tendra.

La paret té blancor extasiada
El sostre és tot fumat de melangia.
La mar, al mapa, es mou enjogassada.

Al bell fons del tinter
hi ha ninots, veles blanques.
Les hores, al jardí,
salten, lasses, les tanques.                              

                                 Jaume Agelet
                               "Els Fanals del meu Sant"

16 comentaris:

  1. OH...i jo de la Terra i sense coneixement d'aquest home. De pet a l'infern, cantireta...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cantireta, no cal que t'ho prenguis tant a la tremenda!
      Ets massa bona noia i massa bona poeta per anar al infern de pet! ;)

      Elimina
  2. Doncs no, no el coneixia... però si la Cantireta tampoc estic una mica salvat! ;p

    ResponElimina
    Respostes
    1. En confiança, fins ara jo tampoc el coneixia. Ja som tres... :(

      Elimina
  3. Saps, m’ha recordat un poema que sempre recitava el meu pare, no sé de qui és...

    Una tarda grisa i freda
    Pels qui passen pel carrer
    Però dintre de l’escola
    La mainada i està bé...

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'he trobat, si que si assembla, però no diu l'autor:

      Una tarda grisa i freda pels que passen pel carrer,
      però dins l’escola, la mainada hi està bé.
      Uns cartells de colorins i la Torre de Babel,
      una taula, una tarima
      i un mestre que es fa vell,
      Porta ulleres i un llibre obert a la mà.
      Un bell estol de mainada
      que va cantant la lliçó:
      deu vegades deu fam mil
      mil per mil, un milió.
      Una tarda grisa i freda pels que passen pel carrer,
      però dins l’escola, la mainada hi està bé.

      Si algú ho sap que ens ho digui.
      Si no ja miraré d'esbrinar-ho.

      Elimina
    2. Ooooh gràcies!!!

      segur que és aquest, encara que el meu pare hi canviava alguna paraula. Quina il·lusió.

      Elimina
  4. Respostes
    1. I ja van quatre!
      És una llàstima, tants poetes que resten oblidats...
      Mica en mica procurarem de anar-los coneixen.

      Elimina
  5. Claríssim precedent d'en Jordi Pàmies i Potser no tant del Marius Torres però també; Aquest home fou qui va convertir l'hortalitza i les terres de la boira en poesia i això te molt de mèrit, a mi sempre m'agradat molt perque es molt musical , "ales fires robiroses, s'hi apunten els infants!"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu si que el coneixes! I el valores. Gracies, Miquel Àngel, he trobat forces poemes d'ell i realment és musical i molt visual.
      M'agrada.

      Elimina
  6. De que tracta quest poema?No l'entenc
    Saluts a tots:)

    ResponElimina
  7. Aquí ho pots trobar molt ben explicat:
    http://unacosamoltgranenunademoltpetita.blogspot.com/search/label/Agelet%20i%20Garriga
    Espero que la informació et sigui d'utilitat. :)
    Cordialment!

    ResponElimina