dissabte, 26 de maig del 2012

" Q U I " de Felícia Fuster

Felícia Fuster  deiaÉs probable que l’abstracció pictòrica també es reflecteixi en la meva poesia”.  Opineu.




Qui m'ha ferrat,
qui m'ha fixat damunt dels ossos,
a cops,
aquesta pell,
aquesta pell de dona,
que tot hi despullant-me m'ha vestit.
Qui m'ha cridat
i qui m'ha dibuixat la boca
amb foc,
deixant-hi, com
rebrot, la veu que es va cremant.
Òptic expert,
em miro la mirada de la gent
dintre del ull eixut
i no hi vull llegir res. Cega als presagis
he avançat
reculant. I m'estimbo. Únicament,
són les pedres els dits
que em van collint aquest
abric estrany, pelló
que em deixa nua i que m'estreny
la breu
coincidència
de la vida i el cos.

                              Felícia Fuster

6 comentaris:

  1. Uau!!
    Primer la imatge, que m’ha impactat. No m’agrada, però això només són gustos.
    El poema, té relació amb la imatge, però m’ha agradat, malgrat semblar esperpèntic és un poema dolorós. Té força.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sento que la imatge t'hagi desagradat, però és que sembla feta expressament pel poema, que és, com tu dius, potent i dolorós.

      Elimina
  2. Has sabut trobar la imatge perfecta per un poema contundent.
    Deu ser difícil no trobar-se bé dins la pròpia pell,una lluita entre el que som i el que ens vesteix.Espero no trobar-m´hi.
    Bon cap de setmana Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que si adiu molt l'imatge.
      Trobar-se entre el que s'és i el que es voldria ser és una dualitat que deu fer mal.
      Jo no sóc tan complicada, per sort. :)
      Una abraçada!

      Elimina
  3. No sé què dir. I ho trobo estrany.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Trobes estrany el poema o trobes estrany no saber que dir?
      Si és que t'has quedat sense paraules, jo també ho trobo molt estrany! ;-)
      Petonets!

      Elimina