dimarts, 28 de febrer del 2012

"EM PLAU, D'ATZAR..." de J. V. Foix

Foix ens confessa una dualitat: és un amant de les coses antigues i un apassionat de tot el que és nou.


Em plau, d’atzar, d’errar per les muralles
Del temps antic i, a l’acost de la fosca,
Sota un llorer i al peu de la font tosca,
De remembrar, cellut, setge i batalles.



De matí em plau, amb fèrries tenalles
I claus de tub, cercar la peça llosca
A l’embragat, o al coixinet que embosca
L’eix, i engegar per l’asfalt sense falles.



I enfilar colls, seguir per valls ombroses,
Vèncer, rabent, els guals. Oh món novell!
Em plau, també, l’ombra suau d’un tell,



L’antic museu, les madones borroses,
I el pintar extrem d’avui! Càndid rampell:
M’exalta el nou i m’enamora el vell.

                                      J.V. Foix


Dibuix de L. da Vinci

6 comentaris:

  1. És molt bonica, i molt coneguda: m'exalta el nou i m'enamora el vell...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, bonica. Si que és cert, aquest potser és dels poemes més coneguts de Foix.

      Elimina
  2. Bonic poema, aquest si que el coneixia. I l'última frase s'ha convertit ja en tot un clássic, qui no l'ha dit mai en una conversa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, ja es com una frase feta. I fa quedar molt bé!

      Elimina
  3. Doncs jo no havia sentit mai aquesta darrera frase. Molt bonic!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si és el que jo dic, cada dia s'aprèn alguna cosa blogejant!

      Elimina