dimarts, 24 de gener de 2012

"ODA ALS CARROS MATINERS" de Marià Manent

Un poema, molt visual, d'imatges oníriques i depurada ploma d'aquest excel·lent poeta.



¿Sóc en el llit sense trontoll,
ara que l'alba els finestrons colora,
o duc als llavis un bri de fonoll,
dintre d'un carro perfumat de boll,
pels empedrats de la ciutat sonora?
Aquest trontoll tan seguit
tot el meu cos sotraga - jo diria.
I el so dels picarols m'ha deixondit,
- ritme valent, clara melodia -
com si el cavall m'arrossegués el llit.
Són filagarses de tenebra
els guarniments, amb un or malaltís.
Les morisques de coure han deixondit el gebre
de les roderes, vidre fonedís.
L'euga ha vist en la pura tenebra
les estrelles caient a l'abís.
I ha sentit pel camí del tossal
el refrec perfumat de la pineda.
Tot el cel era fi com la seda
i, al bell cim de la vela, el fanal
ha copsat dintre de la llauna freda
el batec d'una estrella immortal.
                          Marià Manent

6 comentaris:

  1. Aquestes rimes, que boniques... oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt boniques, Carme. Una bona manera de començar el dia.

      Elimina
  2. No el coneixia i el trobo preciós. D'aquells per a llegir en veu alta o en veu baixa i escoltar el trontoll dels carros matiners! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, ja surt la rapsoda que portes dintre! ;-)
      M'agradaria escoltar-te!

      Elimina
  3. Bonic poema,ens invita a matinar i a gaudir de l'albada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El poema és bonic, ara ganes de matinar no me'n venen.
      Això tu que ets una "mussola" diürna, segons vas confessar!

      Elimina