dissabte, 6 de maig del 2017

"VENT AMB PARAULES" de Jordi Sarsanedes

Avui és Jordi Sarsanedas  qui ens ofereix un poema de "Cor meu, el món". Aquí el podreu sentir en la seva veu.





                                     Quan passa el vent per la flauta, cal que es belluguin els dits.
                                                                                                                - Refrany-



Ara ve que el cel sospira.
Tau-tau, s’anima, tau-tau.
Xano-xano, després,
xano-xano, com bufega!
Bufa, xiula, bufa, xiscla…
s’encresta a lloure.

Les canyes com s’ajeuen!
I aquella s’ha trencat
de tant pentinar núvols.
Udols per tot ben blancs, del tot.
udols del tot ben blaus.
Urpejats.

El vent,  amb innombrables
finíssims peus de sorra,
xiula i xerrica,
xiscla i carrisqueja.
O sense peus: la panxa de la serp
feta d’aire adreçat al aire.
Ara jo poso els cinc sentits
als traus del vent,
cinc dits,
per fer-ne melodia,
sentit, memòria,
d’aquest vent que passa I bufa
I xiula com espases.

Té, ja m’he tallat!
I un  fil de sang, de la punta del dit
Com un cabell s’allarga,
Fuig i s’esbulla.

La meva sang és vent
I tots els arbres canten.

                                     Jordi Sarsanedes


 Pintura: Ale Firszt

11 comentaris:

  1. M'agrada el refrany, té molta llògica, sinóo sempre sonaria la mateixa nota...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De nosaltres depèn la melodia que soni.
      Petonets, M.Roser!

      Elimina
  2. Quin refrany tan cert. Com solen ser els refranys.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els refranys són la saviesa popular, l'experiència que no sol equivocar-se.

      Elimina
  3. bona poesia i a sobre ahir feia molt de vent .....quina coincidència ! i el refrany molt escaient cal saber aprofitar les oportunitats i actuar sinó no n'hi ha prou

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, Elfree, va bufar un vent força molest. Com bé dius s'han de aprofitar les oportunitats, de totes les coses s'han pot treure alguna de positiva.

      Elimina
  4. Els sorolls de la natura com una melodia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El poeta ho explica molt bonic, però a mi quan bufa fort el vent em trasbalsa.

      Elimina
  5. La sang és vent, la sang és poesia cantada pels arbres.

    ResponElimina