Recordem a Gabriel Ferrater, poeta del va néixer un dia com avui de l'any 1922, fa 95 anys.
Feixuga damunt teu. La cara cerca un encaix al teu coll, i va parlant.
Entra la llum de neu, i tu recordes
quin fred teníeu. Ella et va contant
coses i coses, i escoltes i oblides,
com si et contés un somni. Fins que et diu
que l´altre dia et va fer el salt. Tremoles.
"Per què et sorprèn? Ja ho saps, que de vegades
algú se m´endú."
"Potser no m'ha sorprès,
però em fa pena."
I ella se't redreça,
s´allunya de la injúria en què vol
endurir-se el teu cos, i amb els ulls encesos:
"Més me'n fa a mi. No saps com és. No hi ha
res més horrible. Et trobes al damunt
un home qualsevol-"
I surts de tu.
Tremoles. No fa gaire, pel carrer,
ella tenia fred al teu costat.
Gabriel Ferrater
Pintura: E. Hopper
M'ha fet gràcia llegir una expressió tan coloquial com "fer el salt" en un poeta com Ferrater...
ResponEliminaBon vespre, Glòria.
Si, és molt col·loquial, sembla menys dramàtic que dir: "Em va ser infidel", encara que en el fons sigui el mateix.
EliminaPetonets!
Una vida freda. El poeta s'emmirallava en alguna vivència?
ResponEliminaConec la biografia oficial del poeta, però no les seves vivències més íntimes. Segur que les tenia i no gaire satisfactòries ja que es va suïcidar abans de complir els 50 anys.
EliminaCaram, m'ha colpit.
ResponEliminaFerrater té un realisme molt frapant.
ResponElimina