dimarts, 12 d’abril del 2016

"PELS JARDINS" de Joan Brossa


Brossa, el poeta avantguardista català més important de la segona meitat del segle XX. Una poesia molt personal i peculiar sempre. Un tast.



Fer sortir del capell cintes i flors,
una tórtora morta dar-la viva;
reconstruir la carta, excepte el tros
que té guardat el públic, em captiva.

 Gravar un estel o un triangle en un os
amb força de tenebra venjativa;
de nou i durament saber-se exclòs,
 fer un crit d'horror amb remota saliva;
trencar un mirall entre remor de blat,
anar descalç i trepitjar el mercuri,
em captiva. Em captiva la claredat
per afegir tenebra al meu auguri
i desbastar aquest bloc d'eternitat 
que no desorganitza cap murmuri.

                                             Joan Brossa
                                                               

10 comentaris:

  1. Un avantguardista molt important i, tanmateix, també escriu sonets, com aquest.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, Novesflors. És xocant que un poema de versos tan avantguardistes estigui escrit com un sonet clàssic, respectant la rima i la mètrica.

      Elimina
  2. En Brossa no és pas dels meus poetes preferits, això dels gustos...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els poemes visuals d'en Brossa m'agraden. En poesia jo també prefereixo d'altres autors, però Brossa s'ha de conèixer.
      Petonets.

      Elimina
  3. És molt difícil d'entendre! M'agraden més els poemes visuals.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que tu no ho entenguis ja és estrany, Helena. Jo que me'n refiava de tu per treure'n l'entrellat! ;-)
      Jo també prefereixo els seus poemes visuals.

      Elimina
  4. Em captiva la màgia de les paraules que brollen de la font.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Paraules màgiques i un devessall de fantasia. Quina imaginació té el poeta!

      Elimina